Jesús parla en l’evangeli d’avui amb unes metàfores molt eloqüents per als seus contemporanis. “La vinya del Senyor de l’univers és la casa d’Israel” (Is 5,7), deien els antics profetes, recordant la importància que tenia la vivència autèntica de la religió, que és una relació personal i enriquidora amb el Déu que se’ns ha donat a conèixer. A més, en temps de Crist, hi havia una vinya molt interessant, amb unes sarments igualment molt evocadores. Era una obra d’orfebreria rica i fina que es trobava a la porta d’entrada al Temple de Jerusalem. Eren admirables. Tanmateix, més enllà de l’ornamentació, el temple era la visualització sagrada de la providència del Déu de l’Aliança amb el seu poble.
Doncs bé, des que Jesús, el Fill etern, ha estat enviat pel Pare enmig de la humanitat, les expressions sagrades cedeixen el seu torn a la humanitat salvadora de Jesús, perquè en Ell Déu manifesta la seva misericòrdia, la seva fidelitat. La vinya i les sarments, que predicava la Bíblia, ara són Déu mateix que vincula els seus fidels en virtut de la fe en el Nom de Jesús.
Pasqua és un temps de redescoberta de Jesús i la seva insubstituïble presència enmig nostre. Enmig de l’Església, amb els sagraments o la pastoral coordinada. També enmig del món. La proximitat de Déu en Jesús s’ha fet de manera que ni el món angèlic podria haver somniat mai una proximitat tan estreta i tan condescendent. La carta als hebreus ho diu amb ironia: “Contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat… Ell no ha vingut a ajudar els àngels, sinó els descendents d’Abraham” (He 2,9.16)
Som cridats a viure com a temple del Senyor en un doble sentit: comunitari i personal. Comunitari, perquè és l’Església del Senyor l’actualització de la missió que tenia el temple antic de Jerusalem. Era el recordatori que Israel era com una bandera enmig dels pobles del seu temps (Is 11,10) que Déu era propici a la família de la humanitat. Ara nosaltres, a manera de pedres vives i ungides pel nom i esperit de Jesús, som aquest recordatori. També som temple espiritual del Senyor, perquè gràcies al baptisme, la confirmació i la comunió freqüent amb el Cos i Sang de Crist, vivim una vida renovada i renovadora, gràcies a la fe, la litúrgia, la coherència de vida amb el missatge de l’Evangeli i la comunió espiritual amb Déu que se’ns revela.
Siguem sarments vives del tronc que és Jesucrist ressuscitat. Bona Pasqua!