Som a les portes d’una nova celebració del Primer de Maig, Jornada Internacional dels Treballadors. Com cada any, el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ha fet públic un comunicat en què posa l’accent en la Dignitat en la fragilitat, és a dir, en la fragilitat en la salut i en la fragilitat en la cura d’aquesta salut. El missatge ofereix una reflexió sobre la precarietat que afecta l’àmbit de les cures de les persones amb dependència.
Per això, la Pastoral Obrera de Catalunya fa un seguit de peticions amb motiu d’aquest Primer de Maig, com són una millora substancial del sistema públic de salut, la creació d’ocupació de qualitat per garantir l’atenció de cura a les persones i la disminució de l’atur, la dignificació de les condicions laborals de cuidadors i cuidadores, una reducció del temps de treball que afavoreixi la conciliació familiar i laboral i la dotació dels recursos públics necessaris per a l’atenció de les persones en situació de dependències o vulnerabilitat.
Vinculant-ho amb el Primer de Maig, en el Primer Pla d’aquesta setmana, abordem la presència de Religioses i Religiosos en Barris Obrers i Populars, una de les famílies de la Pastoral Obrera. Religiosos i religioses, sobretot dones, que comparteixen el seu dia a dia amb les persones senzilles a peu de carrer, les seves alegries, tristeses i esperances. I que se sumen a les lluites compartides per drets tan bàsics com el de l’habitatge, amb la problemàtica tan esquinçadora dels desnonaments.
Els capellans i els religiosos obrers van ser una presència d’Església molt potent en nombre després del Concili Vaticà II, combinant pregària i proposta mística amb un fort compromís social i missioner. El treball pastoral de l’enyorat bisbe Joan Carrera va estar molt marcat per aquest compromís.
Avui dia, malgrat que és una realitat molt minvada, continua sent una presència profètica la d’aquests “Evangelitzadors amb Esperit”, evangelitzadors que preguen i treballen, de què parla Francesc a Evangelii gaudium. L’Església ha de reconèixer, valorar i agrair el seu compromís i testimoniatge d’encarnació a les nostres perifèries geogràfiques, culturals i socials.
