Jesús compara l’amor amb què ha estimat els seus deixebles amb l’amor amb què el Pare l’ha estimat a ell, palesant així l’entera confiança que es tenen l’un a l’altre: “Tal com el Pare m’ha estimat, també jo us he estimat a vosaltres: resteu en el meu amor.” Els posa, però, com a condició, que observin els seus manaments i, novament, els compara amb els del seu Pare: “Si observeu els meus manaments, restareu en el meu amor, com també jo he observat plenament els manaments del meu Pare i resto en el seu amor.” Jesús utilitza el mateix mot que empraven els jueus en la Torà i que nosaltres ens hem fet nostre, “manaments”, però “els seus manaments”, igual que “els manaments del meu Pare”, superen els deu manaments, els drets de l’home. Jesús ja els n’havia parlat, reduint-los a un de sol: “Us dono un manament nou, que us estimeu els uns al altres, com també jo us he estimat, a fi que també vosaltres us estimeu els uns als altres” (Jn 13,34). Ara, però, ho emmarca amb una inclusió: “Aquest és el meu manament que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat” // “Això és el que us estic inculcant: estimeu-vos els uns als altres.” Aquestes repeticions serveixen per recalcar allò que ell considerava més essencial en la manera com els seus deixebles s’havien de comportar. Després d’em­marcar-ho, precisa quina ha estat la mostra de l’amor que els ha manifestat: “Un amor més gran que aquest ningú no el té, que immoli la seva vida pels seus amics.”

La segona part del discurs de comiat que anem resseguint, després que els hagués dit: “Aixequeu-vos, anem-nos-en d’aquí!” (14,31b), és una reflexió de Jesús ja ressuscitat sobre la seva mort violenta per evitar que les represàlies dels romans recaiguessin sobre els seus deixebles. Això sí, els considera els seus amics sempre que facin allò que els està inculcant. Ja no són servents, sinó amics seus, “perquè tot allò que he sentit de part del meu Pare us ho he donat a conèixer”, a fi que —conclou— “porteu fruit, i que el vostre fruit resti”.

Quan ens vam adonar que l’autor del mal anomenat Evangeli de Joan havia fet dues redaccions, ens sorprengué que tan sols en la segona redacció insistís una vegada i una altra en el tema de l’amor fratern. Possiblement, la comunitat oient ho hauria oblidat, com ens passa freqüentment en l’Església, marcada sovint pel Dret Canònic.