La Mare de Déu per excel·lència, Maria, la Mare de Jesús de Natzaret, té el seu nom propi a Andalusia: el Rocío. Joan Pau II va trepitjar la sorra del Rocío el 1993. Milers de fidels esperaven el Pontífex als peus del santuari d’Almonte entre aplaudiments i crits: “Visca la Mare de Déu del Rocío!, “Visca la Blanca Paloma!”, “Visca el Papa rociero!”. Moltíssima expectació per acollir Sa Santedat, que va saludar les autoritats. Posteriorment, es va prostrar als peus de Maria Santíssima del Rocío, on els fidels el van acompanyar en silenci. Poc després, acompanyat pel llavors bisbe de Huelva, Rafael González Moralejo, va sortir al balcó del santuari erigit expressament per a aquest acte. Els aplaudiments i les picades de mans al compàs van trencar el silenci que es va mantenir durant la pregària.

I arribava el moment més esperat, les paraules de Sa Santedat: “Per a mi és motiu de profunda alegria i d’acció de gràcies culminar la visita apostòlica a la diòcesi de Huelva peregrinant a aquestes maresmes en les quals la Mare de Déu rep, en el romiatge de Pentecosta i incessantment durant tot l’any, l’homenatge vibrant de devoció dels seus fills d’Andalusia i de molts altres llocs d’Espanya. A aquesta multitud incomptable de romers, he volgut reunir-me avui, davant d’aquesta bellíssima imatge de la Mare de Déu, per venerar la nostra Mare del cel.” Joan Pau II continuava: “Estimades germanes i germans rocieros, em sento  feliç de ser amb vosaltres en aquesta bella tarda, en aquest paratge preciós d’Almonte i davant d’aquest beneït santuari, en el qual acabo de pregar per l’Església i pel món abans de beneir-vos, lloem plegats Maria: Visca la Mare de Déu del Rocío!, visca la Blanca Paloma, que visqui la mare de Déu!”. Els rocieros ja preparen la festa de Pentecosta i el seu gran romiatge.