Ens podem empassar les paraules a favor de la pau i de la desescalada bèl·lica, que proclamen els principals governs mundials, quan incrementen any rere any la despesa militar? Si realment vols la pau, has de ser instrument de pau i t’has de dotar d’instruments de pau. La cursa armamentística, que sembla que no té fre, no és la millor carta de presentació per a la pau. Ho ha recordat novament el papa Francesc en l’audiència del dimecres 24 d’abril: “La guerra sempre és una derrota en què els que més guanyen són els fabricants d’armes.”
Com ha denunciat el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, “per primera vegada des del 2009 totes les regions del món han augmentat la despesa militar, cosa que dibuixa un alarmant escenari prebèl·lic”. Denúncia que ve a tomb de la publicació per part de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) de les noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l’any 2023, una xifra que creix per novè any consecutiu fins a assolir els 2,44 bilions de dòlars, un augment del 6,8% en termes reals (3,7% l’any anterior).
Parlar de pau i alhora invertir en armes no és coherent. Per això, cada vegada més el papa Francesc s’erigeix a nivell mundial en una de les poques veus autoritzades per parlar de pau i de diplomàcia. En el número d’aquesta setmana ens fixem en les paraules i en les accions concretes impulsades pel Vaticà, amb noms propis com els de Pietro Parolin, Matteo Zuppi, Pierbattista Pizzaballa o Paul Richard Gallagher. Tots ells són instruments de pau en un món cada vegada més convuls.
