“Cal recuperar la mirada de la dignitat humana per sobre de la por, des de la catolicitat i l’hospitalitat”, ha dit l’arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, en la presentació de l’exhortació pastoral Comunitats acollidores i missioneres. Identitat i marc de la pastoral amb migrants.
L’arquebisbe de Madrid ha destacat que el document pretén oferir pistes per “anar integrant i construint una ciutadania nova on la diversitat és una riquesa”.
El text és una proposta per a tothom, no només per a les persones que treballen en la pastoral amb migrants. També per als polítics. En aquest sentit, el cardenal Cobo ha expressat que “volem donar llum al diàleg polític des de la riquesa de la diversitat. Els creients tenim una mirada positiva per oferir”.
El document explica el que l’Església fa en aquesta pastoral i és una crida per mirar la realitat d’una altra manera i “ajudar a veure cada migrant, que no és un número, sinó una persona”.
De manera molt clara, l’arquebisbe de Madrid ha subratllat que “ser migrant no és un delicte, no es pot penalitzar una persona simplement per no tenir documentació”. Per això, ha animat a acollir “cadascú com és, amb l’única etiqueta de ser ‘fill de Déu’”.
Aquesta exhortació, ha insistit, el purpurat, “no és un document teòric, sinó que té la intenció d’explicar des de l’Evangeli com afrontar aquest gran repte del nostre temps i proposar la mirada de l’Església”.
Actualització
L’exhortació pastoral, dividida en cinc capítols, actualitza la identitat i el marc de referència de la pastoral amb persones migrades. Des de la diversitat aportada per les migracions ofereix algunes claus per afrontar els reptes de futur.
El director del departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola, Xabier Gómez, ha estat l’encarregat de desgranar el document. En primer lloc, ha volgut donar les “gràcies a les persones migrades que revitalitzen la societat i l’Església”.
El primer capítol posa en context la migració i les causes, i analitza quin és el grau d’integració de les persones migrades a la societat.
En segon lloc, reflexiona sobre viure la catolicitat. Segons Gómez, “amplia la mirada perquè el Poble de Déu sigui agent d’acollida i contribueixi a crear espais segurs”. Per això, el concepte d’identitat és clau, i per a un catòlic “passa per la identificació: com em relaciono? Amb qui? Cal aprofundir la fe per redescobrir què és la catolicitat”.
El tercer capítol ofereix unes orientacions per a la conversió personal i pastoral. Aquí, ha assenyalat el director del departament de Migracions, “cal transformar la mirada i col·locar l’Evangeli al centre de la vida. recuperar el valor de l’hospitalitat com una pista de futur i pensar una pastoral diocesana de conjunt que treballa en xarxa i per projectes”.
XABIER GÓMEZ, director departament Migracions
“Hem de reconèixer l’aportació de les persones migrades davant la por que ens anestesia, especialment en període electoral, i subratllar l’hospitalitat davant l’hostilitat”
Com a quart punt, el document se centra en claus de transformació per avançar d’una pastoral per a a una pastoral amb. Per això, Gómez ha fet una crida a “treballar transversalment la identificació amb les persones migrades. Hem de ser comunitats acollidores i missioneres que es deixen transformar”.
El darrer capítol presenta un conjunt de propostes i bones pràctiques.
Xabier Gómez ha insistit que l’Església té una missió profètica i d’incidència política: “Tenim una trajectòria que expressa el nostre posicionament: al costat de la persona vulnerable, de la dignitat de la persona, a favor del bé comú.”
Gómez ha subratllat que el futur de l’Església catòlica a Espanya és de mestissatge, “i això és una bona notícia. Déu no fa accepció de persones i nosaltres, tampoc”.
El director del departament de Migracions ha aprofitat la seva intervenció per destacar que “les polítiques de contenció i externalització no han sortit bé, hi ha alternatives. El document ajudarà a pensar i empatitzar. Pretén donar un servei a la comunió des de la diversitat”.
La presentació de l’exhortació pastoral ha comptat, també, amb la intervenció de la peruana Melania Flores, que treballa amb persones migrades a la parròquia de Sant Milià i Sant Gaietà de Madrid, i que ha aportat la seva experiència pastoral i personal.
