Josep Vallverdú, el centenari dramaturg lleidatà, en una entrevista al programa Col·lapse de TV3, explicava la seva experiència amb l’anomenada Intel·ligència Artificial: “Se’m va glaçar l’esquena quan en només nou segons la IA va crear un article d’unes 400 paraules que hauria pogut firmar jo perfectament, amb els meus girs sintàctics i els mots que utilitzo habitualment.” I l’honorable escriptor reconeixia que és un dels reptes més importants que tenim com a societat, juntament amb el canvi climàtic i la destrucció del planeta.

El papa Francesc també veu la IA com un repte antropològic de primer ordre sobre el qual és urgent reflexionar i legislar. És tan gran el seu interès que per primera vegada assistirà a una cimera del G7, precisament sobre la Intel·ligència Artificial, que tindrà lloc del 13 al 15 de juny a Borgo Egnazia, la Pulla.

Sobre la necessitat de regulació, el Papa n’ha tornat a parlar en el missatge per a la 58ena Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que l’Església celebra aquest Diumenge de l’Ascenció: “Cal actuar preventivament, proposant models de regulació ètica per frenar les implicacions nocives i discriminatòries, socialment injustes, dels sistemes d’intel·ligència artificial i contrarestar-ne l’ús en la reducció del pluralisme, la polarització de l’opinió pública o la construcció d’un pensament únic.”

El títol del missatge per a aquesta Jornada és Intel·ligència artificial i saviesa del cor per a una comunicació plenament humana. Podríem concloure, per tant, que la IA ens hauria d’obligar a ser encara més humans, a portar fins a les últimes conseqüències la nostra essència de fills de Déu. La IA també ens ofereix el repte de créixer junts en humanitat i com a humanitat.