La intel·ligència artificial és natural. Ens pot semblar una paradoxa, però és el resultat d’una característica essencial de l’Homo sapiens (Homo faber): que transforma les coses per crear-se un entorn més confortable. És natural a l’ésser humà construir instruments cada vegada més sofisticats que li facilitin la vida. Tot el que anomenem “artificial” ho és en el sentit que no ho trobem a la natura intocada per l’home, però no hauria de significar una cosa aliena a qui justament la va crear.

I, a més, les successives capes d’èxits tecnològics es tornen “transparents” per a qui les fa servir. Ara ens sembla normal llegir paraules i escriure-les; tenir llum elèctrica i aigua als nostres apartaments al pis 25; transportar-nos en automòbils, trens o avions; parlar amb persones que estan a l’altra banda de la Terra. Això per a nosaltres ja és natural. La intel·ligència artificial generativa és la darrera novetat d’aquest procés continu de transformació de l’entorn.

Cada tecnologia canvia alguna cosa, i com més nuclears siguin els àmbits en els quals transforma les persones, més disrupció pot haver-hi en la societat.

La intel·ligència artificial incideix en algunes capacitats que havíem considerat més humanes: la creativitat, l’elaboració artística d’imatges, música, vídeo, l’anàlisi o la síntesi. Es dirà que no són realment creacions de la IA, sinó només “refregits” d’obres humanes anteriors. Resposta: tota obra humana també és una reelaboració d’alguna cosa prèvia, tot i que aporta aspectes nous o originals.

La famosa IA és el nostre mirall. És connatural a nosaltres. Ens empeny a estudiar què és, de debò, allò pròpiament humà, allò que no podem crear per nosaltres mateixos. La vida? La consciència de nosaltres mateixos? El jo? Avancem per aquest camí i tocarem la frontera del Misteri.