Acció comunicativa i fet religiós a la premsa escrita. Aquest és el títol de la tesi doctoral en Estudis Humanístics que la montblanquina Meritxell Roselló va defensar a la Universitat Rovira i Virgili el març del 2019 i pel qual va obtenir el qualificatiu de cum laude. El nucli de la tesi és una anàlisi crítica del tractament informatiu del fet religiós per part de la premsa escrita de major difusió a Catalunya i Espanya.

Quin és, a grans trets, el tractament del fet religiós per part dels mitjans de comunicació generalistes?

Després d’analitzar la premsa editada a Barcelona (La Vanguardia, El Periódico, El Punt-Avui i l’Ara) i a Madrid (ABC, La Razón, El Mundo i El País), grosso modo es constata, des d’un punt de vista quantitatiu, que el fenomen religiós té una presència més marcada a la premsa editada a Madrid que a la premsa editada a Barcelona. Un resultat que s’explicaria per un major nivell de secularització a Catalunya que a la resta de l’Estat, el qual es tradueix en el nivell d’interès dels subscriptors i lectors per la temàtica. Més enllà del factor quantitatiu, les diferències més marcades quant al tractament del fet religiós seria per una qüestió més ideològica que territorial. Per exemple, La Vanguardia resulta més pròxima a La Razón o a l’ABC que a l’Ara o El Punt-Avui. Els tres primers mitjans tenen una ideologia política afina de dreta liberal, mentre que els segons diaris tindrien un to més secular i presenten la informació religiosa, en general, d’una manera més crítica, tot i que mantenen un tractament equànime. Això es podia observar en el cas del tractament de les caricatures de Mahoma que va publicar la revista satírica francesa “Charlie Hebdo.”

“Les diferències més marcades quant al tractament del fet religiós seria per una qüestió més ideològica que territorial”

I pel que fa a les altres religions?

En relació amb el tractament informatiu d’altres confessions religioses com l’islam o, en menor terme, el judaisme, la comunitat budista, els sikhs, etc., es mostren d’una manera poc recurrent i, en general, d’una forma més anecdòtica. A grans trets, els diaris progressistes subratllen el discurs recurrent de conflicte, però defensant la llibertat d’expressió, mentre que els diaris conservadors també ho aborden des d’un discurs de conflictivitat, amb matisos més o menys sensacionalistes, però tot defensant la llibertat d’expressió sempre dintre dels límits del “deure de la responsabilitat en el seu ús”.

Cal recuperar l’especialista en periodisme religiós?

Sí. Els periodistes, directors d’afers religiosos i representants de les confessions religioses coincideixen a afirmar que hi ha una manca de formació, en general, dels periodistes a l’hora d’abordar la qüestió religiosa. Aquest factor és el que provoca que es continuïn generant estereotips. Si no hi ha un coneixement previ de com funciona l’estructura o la mateixa dinàmica de cada confessió, no es pot informar amb rigor del fet religiós en general. No obstant això, des de la Direcció General d’Afers Religiosos s’han anat duent accions per revertir aquest biaix informatiu. A banda del desconeixement, en general, dels informadors, també s’ha d’afegir la precarització del sector periodístic que dificulta encara més una comunicació adequada en aquest àmbit.

“A banda del desconeixement, en general, dels informadors, també s’ha d’afegir la precarització del sector periodístic”

Quins consells donaries per a un bon tractament del fet religiós als mitjans?

Un dels primers consells és que l’informador sigui el màxim d’objectiu possible. A més, la millor manera d’informar sobre aquest àmbit hauria de consistir en eliminar els prejudicis que es poden tenir al voltant del fet religiós i, així mateix, que els periodistes que tractessin aquests temes es formessin convenientment. L’especialització del periodista hauria de ser un dels punts claus per aconseguir la “situació ideal de diàleg” o “competència comunicativa”, de la qual parla Jürgen Habermas. Per tant, una bona comunicació és sinònim de societat oberta i democràtica, integrada i en pau. Aquest concepte, de cultura de trobada, també ha estat molt defensat, per exemple, pel papa Francesc en els seus missatges anuals quan té lloc la jornada mundial dirigida als mitjans de comunicació  socials.