L’escena passa el vespre, quan no hi ha claror. Els deixebles viuen amb por, en la foscor, però Jesús ve a portar-los llum on hi ha foscor i pau on hi ha temor. Amb l’entrada i la presència de Jesús en una habitació que tenia les portes tancades amb pany i forrellat, l’evangelista ens vol dir que Jesús ha vençut la mort i els límits de la condició humana.
Una idea central del relat és que després de la mort i la resurrecció de Jesús, el seu amor pels deixebles no disminueix. Abans de la creu i la resurrecció de Jesús els deixebles no van estar sempre al seu costat, ni es van comprometre de manera incondicional amb ell. Tal vegada hauríem de fer una excepció si parléssim de les dones que seguien Jesús, el servien, a la creu se’l miraven de lluny estant, van ser les primeres en rebre l’anunci de la seva resurrecció i de donar-ne testimoni. Som al final de l’Evangeli de Joan, en les aparicions de Jesús ressuscitat, i els deixebles continuen mostrant-se com uns seguidors que funcionen a empentes i rodolons. Estan alegres, però al mateix temps tenen por dels jueus. Fa poc que Maria Magdalena els ha dit que ha vist el Senyor, però necessiten una confirmació. No passa res, Déu no els deixa d’estimar. Per molt que els deixebles hagin fallat a Jesús, ara no els deixa sols i els torna a mostrar el seu amor i perdó. No els abandona i, a més a més, confia en ells i els envia al món com a testimonis d’Ell i del seu Fill.
I una segona idea és que l’arribada de l’Esperit és el naixement d’una nova creació. Quan Jesús va alenar damunt d’ells l’Esperit, com ens recorda el relat de la creació del llibre del Gènesi. El Senyor infon a l’home l’alè de vida i aquest es converteix en un ésser viu. Ara els deixebles són novament creats per Jesús com a fills de Déu a través de l’Esperit Sant. És una nova creació, un nou naixement.
Gaudim d’aquesta nova vida de fills de Déu que és plena de pau, d’alegria i de l’Esperit Sant. La fe en Jesús ens porta a “veure’l”, a abandonar la foscor i la por. Així com Jesús es va posar enmig dels deixebles, també Ell és el centre de les nostres vides. Igual que Jesús va ser enviat al món pel Pare, després Jesús va enviar els deixebles, és a dir, la comunitat de creients, nosaltres, a fer present en el món la seva obra i, sobretot, a saber perdonar els qui ens ofenen, com resem en el la pregària del Parenostre.
