La Jornada Mundial de les Comunicacions Socials es dedica a contemplar, des de la riba de la fe, els mitjans de comunicació social. Fa un grapat d’anys només parlàvem de tres grans mitjans: premsa, ràdio i televisió. Quan vaig iniciar el meu camí periodístic com a redactor del diari Córdoba, només hi havia algunes màquines d’escriure i la sala dels teletips “picant” les notícies de les agències.

Ara, la comunicació és universal i un únic mitjà, el mòbil, ho conté tot: notícies, imatges, entrevistes, pel·lícules, sèries televisives, i una altra sèrie de “funcions administratives”. Tothom pot ser “periodista” oferint amb el mòbil un esdeveniment mundial que commogui les entranyes de la humanitat.

En un dels darrers números de la revista El Ciervo, Soledad Gomis alertava sobre “l’exposició a un excés d’informació”, perquè “disminueix la capacitat per resoldre problemes i causa símptomes com pèrdua d’atenció, de memòria i estats d’ansietat”.

Què pretén l’Església en celebrar la Jornada de les Comunicacions Socials? El Papa ens ho ha dit amb claredat en el seu missatge d’aquest any: “En aquesta època que corre el risc de ser rica en tecnologia i pobra en humanitat, la nostra reflexió només pot partir del cor humà. Només dotant-nos d’una mirada espiritual, només recuperant una saviesa del cor, podrem llegir i interpretar la novetat del nostre temps i redescobrir el camí d’una comunicació plenament humana.” El desig del Papa és que “la revolució digital ens faci més lliures, més humans, evitant caure en un pantà desconegut al servei dels interessos del mercat i del poder”. Els mitjans de comunicació social són avui “tot un món nou”, al nostre servei i desenvolupaments. No n’esdevinguem esclaus.