En un article publicat a la revista italiana Liturgia, el setembre del 1982, un mes abans de la seva mort, el cardenal Giovanni Benelli, arquebisbe de Florència, reflexionava sobre l’assemblea eucarística i l’estil del celebrant, preocupat per la participació plena durant les celebracions, segons el desig del Vaticà II i l’exigència de la mateixa naturalesa de l’acció litúrgica.

És en aquest escrit que fa esment d’un eslògan del qui fou arquebisbe de Vercelli, Mons. Mensa, i que dona títol al nostre escrit: “Menys misses i més missa”, i que podria esdevenir, perfectament, el projecte d’un pla per a la pastoral dominical.

De fet, aquest propòsit d’afavorir la concentració i la qualitat celebrativa més que no pas el nombre i la dispersió de les accions litúrgiques, ja es troba en un dels documents més importants de la reforma litúrgica, la instrucció Eucharisticum Mysterium (1967). Aquí se’ns recorda que la celebració eucarística dominical és típicament comunitària, fins el punt que, segons aquest document, “les celebracions que tenen lloc en altres esglésies i oratoris es coordinin amb les celebracions de la parròquia de manera que ajudin a l’acció pastoral” (EM 26), i demana que les comunitats religioses “participin aquells dies [els diumenges] en la missa de l’església parroquial”.

Pel que fa a l’hora i el nombre de misses a celebrar a la parròquia, Eucharisticum Mysterium convida a “no multiplicar el nombre de misses de forma que disminueixi la veritable eficàcia de l’acció pastoral. Cosa que s’esdevindria, per exemple, si per la multiplicació de les misses acudissin a cada una, en esglésies de gran capacitat, únicament petites comunitats de fidels; o si, per la mateixa causa, els sacerdots es trobessin tan aclaparats de feina que sols amb gran dificultat poguessin complir el seu ministeri” (EM 26).

En coherència amb el que precedeix, i per afavorir la unitat de la comunitat parroquial, el document adverteix que les celebracions de la missa per grups particulars no tinguin lloc el diumenge, i que, si no poden ser en un altre dia “s’integrin els grups particulars en les celebracions parroquials” (EM 27).

No costa gaire de veure, ateses les circumstàncies actuals en moltes Esglésies particulars, l’actualitat d’aquest ensenyament magisterial. Continuar pensant en la pastoral dominical només des de la perspectiva d’afavorir el compliment del precepte no sembla l’opció més intel·ligent. Tampoc continuar assimilant els conceptes “societat civil” (poble, barri, ciutat…) amb “comunitat cristiana”.

D’altra banda, cal repensar en vista de la consideració de l’eucaristia com a cimal  de la vida cristiana, si és una bona idea anar afavorint que els fidels de parròquies sense prevere present, s’acostumin a combregar cada diumenge del sagrari.

El cardenal Benelli tenia clar que el que cal són celebracions que fascinin per la seva veritat completa i la bellesa expressiva. Això sí que edifica la fe i evangelitza.