El neguit i la incertesa omplen el dia a dia de moltes persones del nostre entorn que viuen en la pobresa. Moltes són dones amb fills a càrrec, persones migrants en situació irregular, aturades de llarga durada, joves instal·lats en la precarietat, infants poc atesos, persones sense llar, gent gran sola… I poc a poc, però de manera irreversible, aquestes persones van quedant excloses de la nostra societat i al marge dels drets socials que els hi corresponen, com és la feina, l’habitatge, la regularització, el vot, la participació… Sovint aquestes persones ens queden invisibles, no les veiem però hi són.
Les disfuncions en la gestió social perjudica notablement la població més vulnerable. Aquest ha sigut el cas del canvi de model en la distribució d’aliments de la Comunitat Econòmica Europea, que ha generat un desconcert important entre les administracions públiques i les entitats socials.
Tot plegat dificulta sortir de l’exclusió social a les persones vulnerables quan no poden accedir a ajudes a les quals tenen dret i que són vitals per a la seva subsistència, la qual cosa provoca un sentiment d’impotència i desesperació en les famílies. Així l’exclusió social i la desigualtat no disminueix: l’escletxa social es fa més gran.
El director de Càritas diocesana de Tarragona, Salvador Grané, afirma: “Cal revertir la tendència creixent i continuada de l’exclusió social i de la desigualtat. Per tant, des de Càritas hem de seguir acompanyant en drets les persones més vulnerables sense excepció, a la vegada que denunciem aquest sistema social i econòmic que arracona una part de la població.”
SALVADOR GRANÉ
“Des de Càritas hem de seguir acompanyant en drets les persones més vulnerables sense excepció”
Durant el 2023 l’activitat de Càritas, que aplega 74 Càritas parroquials, creix i es diversifica en 35 projectes socials, amb 20.074 persones beneficiades, corresponents a 9.204 famílies acollides.
Perfil de les persones acompanyades
La feminització de la pobresa continua. Les dones són el 70% de les persones que acudeixen a demanar ajuda a Càritas i més de la meitat de les llars, un 55% tenen fills a càrrec. Augmenta però la soledat, una de cada 4 persones ateses viu sola, així també augmenten els infants i joves beneficiats que arriben al 46%, aquesta dada ens indica que augmenta l’impacte de la pobresa per a les persones més joves. I un 32% de les persones ateses encara no han pogut regularitzar la seva situació legal.
Un 40% de les persones en edat laboral no supera els estudis primaris, un 61% es troba a l’atur i el 15% de persones treballadores pobres, és a dir, que tot i que tinguin feina, requereixen de l’ajuda de Càritas per poder viure amb dignitat. El 95% no percep cap ajuda d’ingressos mínims.
L’accés a l’habitatge és un dels principals problemes i la seva incidència no disminueix: una de cada 4 persones ateses presenten inestabilitat habitacional, viuen acollits en habitatges o rellogats, ocupats i cedits.
L’acompanyament de Càritas
La feina és el millor instrument de repartir la riquesa d’una societat i de procurar millorar la vida de les persones. Per això, Càritas segueix treballant en la inserció laboral, incrementant un 40% la seva oferta formativa en cursos ocupacionals, aconseguint que un 18% de les persones que han participat en itineraris laborals hagin aconseguir feina, 241 persones. Directament des de Càritas i des d’ARADA, la seva empresa d’Inserció, s’han contractat 35 persones en el Centre del Roser de l’Ajuntament de Reus i a Càritas diocesana amb programes del SOC de la Generalitat de Catalunya.
Per pal·liar els problemes de lloguer d’habitatges s’ha promogut, juntament amb la confederació Càritas Espanyola, amb el finançament de la Fundació Amancio Ortega un Pla d’emergència bianual d’ajudes econòmiques pel lloguer d’habitatges i habitacions per a persones en exclusió social i s’han ajudat 90 famílies.
Salvador Grané conclou: “Càritas estarà sempre al costat de les persones vulnerables sense distinció de cap mena, i seguirà treballant amb altres entitats i els serveis socials per fer que l’atenció a les persones més desafavorides sigui més ràpida, eficaç i humana”.
La tasca de Càritas no seria possible sense la col·laboració i la participació econòmica de moltes persones sòcies, de les donants, de les empreses amb cor, d’administracions públiques i d’entitats que ho fan possibles i a les que Càritas Diocesana de Tarragona agraeix la seva ajuda de tot cor.
