Si observem amb cert deteniment la vida actual, semblaria que, unit a la recerca d’un continu estat de benestar, la vida es viu amb un fort sentiment d’inseguretat si no tenim el control sobre tots els aspectes de la nostra realitat. L’exigència que ens hem carregat, com si de nosaltres depengués tot, ens ha portat a viure moltes situacions vitals (que podrien ser tant ordinàries com extraordinàries) amb por i desesperança. En aquest sentit, les emocions que hi apareixen, com amarant tota la nostra vida, es vinculen a un fort bloqueig davant de la sobrecàrrega d’exigències i canvis, a una anticipació negativa dels problemes i a una tristesa profunda davant dels canvis o circumstàncies que no esperàvem i que poden formar part habitual de la vida.
D’alguna manera, també, pot ser que hàgim perdut de vista la riquesa que posseeix la vida ordinària i senzilla.
Davant de la necessitat de tenir sota control tot el que vivim, hi ha una actitud que permet descobrir el tresor que és saber-se estimat i poder estimar amb la consciència de formar part d’alguna cosa gran. Aquesta actitud no és una mera disposició positiva, sinó la consciència de saber-se un mateix com a valuós i la consciència que els altres també ho són. En aquest sentit, una de les virtuts que ens permeten activar aquest mode és la virtut de l’agraïment o la gratitud.
Reconèixer el bé rebut, no tan sols de coses “extraordinàries”, sinó justament de tot el que tenim aquí sense que nosaltres hàgim hagut de fer res perquè aquest és un tresor enorme: l’abraçada espontània d’un amic o d’un fill, el somriure de qui es troba amb tu, copsar el sol a la cara, el gust d’un pastís de xocolata o poder contemplar un paisatge meravellós, entre moltes altres coses, que, si les anomenéssim, seria difícil dir-les totes.
En psicologia, aquest hàbit s’ha estudiat al llarg de molts anys i ha palesat els efectes que causa en cadascuna de les persones que l’exerciten (Emmons y MCCullough, 2003). Davant de la tristesa o el cansament que porta a percebre la realitat amb un elevat pessimisme i sentiment de desesperança, la gratitud ens permet de tornar a reconèixer el bé que hi ha en nosaltres i en el món que ens envolta. En aquest sentit, un dels efectes fonamentals que observem és que ens permet canviar la mirada, en el sentit que parem atenció als béns que són presents i que abans ens passaven desapercebuts, cosa que de mica en mica ens activa l’alegria i així ens possibilita una sana relació amb els altres i el món, ens sentim formar part d’alguna cosa important alhora que ens sentim nosaltres valuosos. És a dir, ens condueix a parar esment al que sí que està en nosaltres, i que ens permet el creixement personal. Tornem, doncs, a aquesta mirada senzilla per poder reactivar l’alegria, que és tan necessària per viure i conviure.