La gironina Míriam Díez Bosch és una periodista especialitzada en religió i teòloga. Vicedegana de Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i professora de la mateixa facultat. També és directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, entitat que ha de servir com a punt de referència de l’estudi de les religions en relació amb la comunicació i la cultura, i lidera la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència – URL, impulsada per la Direcció General d’Afers Religiosos i constituïda a partir de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. És presidenta de la International Society on Media, Religion and Culture (ISMRC).

Què és i com va néixer la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència – URL?

La Càtedra és un espai d’estudi i divulgació des de la comunicació de la llibertat religiosa i de consciència. A diferència d’altres instituts i centres, més dedicats a estudis de vulneracions, persecució religiosa o aprofundiments jurídics, la càtedra es dedica més al fenomen de la llibertat religiosa i el seu impacte en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials. 

La Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència, impulsada per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) i constituïda fa tres anys a partir de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, és un espai de recerca i divulgació que té com a objectiu principal estudiar i analitzar la situació de la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya per traslladar a la ciutadania coneixements que li permetin aproximar-se al reconeixement i l’abast del dret fonamental en l’àmbit català. En aquest sentit, també analitza el reconeixement i l’abast del principi de no-discriminació per motius religiosos.

“La Càtedra és un espai d’estudi i divulgació des de la comunicació de la llibertat religiosa i de consciència”

Quines són les principals accions que s’han realitzat en el si de la Càtedra?

Hem fet informes, a escala catalana i paneuropea, formacions, trobades amb periodistes, estudis de cas, atorguem premis als millors treballs finals de grau, màster i tesis i ens dediquem a la divulgació de la informació relacionada amb el dret fonamental de la llibertat religiosa al món.

Els dies 5 i 6 de juny tindrà lloc el Segon Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència. En què consistirà? Quins són els objectius d’aquesta trobada?

Doncs volem presentar bones pràctiques locals, regionals o internacionals en gestió de la diversitat religiosa i promoció de la llibertat religiosa i de consciència. Reunirem desenes d’especialistes per analitzar els estàndards internacionals de valoració de l’exercici del dret a la llibertat religiosa i de consciència i de prevenció de les seves vulneracions. Ens interessa crear debat d’experts i responsables d’entitats internacionals sobre la situació internacional i tendències de la llibertat religiosa i de consciència, així com sobre metodologies, categories i indicadors d’anàlisi de la realitat de la llibertat religiosa, i del concepte de religió en un món postsecular. Tindrem convidats dels Estats Units, Anglaterra, Grècia, el Líban, Ucraïna…

De cara al curs vinent, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna ofereix la vuitena edició del Diploma d’Especialització Universitària en Comunicació i Religió a l’era digital, impulsat per l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. Quin és el seu objectiu i a qui s’adreça?

Ens fa molta il·lusió reprendre aquest postgrau, que va quedar aturat amb la pandèmia. L’oferim a totes les persones interessades en la comunicació i que tinguin relació amb la religió, ja sigui perquè són periodistes o perquè són responsables d’institucions eclesials, educatives, sanitàries, culturals… vinculades al món religiós. Volem oferir coneixements, eines i criteris per prendre decisions encertades quan sorgeixen crisis. I sabem que cada cop n’hi ha més i, per tant, calen professionals sòlidament formats. Ve gent de Roma, de Madrid, i naturalment professors nostres de Blanquerna que aporten una visió professional i digital molt útil. I els alumnes creen xarxa, en el fons comparteixen els mateixos neguits i necessitats formatives.

Diumenge 2 de juny, l’Església ha celebrat el Corpus Christi, dia de la caritat, amb el lema “Allà on ens necessites. Obrim camí a l’esperança”. On ens hem de fer presents els cristians per estar al costat dels més necessitats?

Hem de ser a tot arreu, i ser-hi bé. La caritat té molts rostres, i hem de tenir clar qui té necessitats i on és. No sempre és evident. La caritat és un valor que hem de fer lluir. La caritat és estimar i cal estendre l’amor molt i molt.

“La caritat té molts rostres, i hem de tenir clar qui té necessitats i on és”

En una situació de crisi mundial, hi ha motius per a l’esperança?

Sempre, fins al darrer alè, hi ha motius per l’esperança. Això no exclou que el món sigui convuls i que el mal estigui molt estès. Massa. Però no són calamitats que baixen del cel: la responsabilitat humana hi és, i és on hem de ser amatents i ser autocrítics. Hem d’inundar el món amb esperança. Ja hi ha massa gent que es dedica a amargar l’existència, són autèntics professionals, alguns.

Amb els seus extensos coneixements en l’àmbit de les religions, com diria que entenen les confessions més importants el concepte de caritat?

La pregunta és massa generosa. No tinc tants extensos coneixements, cada cop m’adono que no sé res, ho dic de debò. La caritat és al cor de moltes religions, en el judaisme per exemple la tzedaká arrenca del concepte de justícia, i és la restitució del dret a viure amb dignitat, uneix justícia amb solidaritat. A l’islam l’almoina és una donació d’un mateix a l’altre, i el terme sadaqa ens remet a una almoina voluntària que es dona per compassió, amor, fraternitat… En el cristianisme la caritat és amor, i no hi ha res més gran que l’amor.

Un mes i mig després de l’ordenació episcopal de fra Octavi Vilà com a nou bisbe de Girona, què creu que està aportant i què pot aportar?

El bisbe aporta unitat i presència, i ha d’estar amb la seva gent. Espero que estigui molt obert i permeable a entendre a l’Església que camina a Girona. La gent n’està molt contenta.