El número 278 de Qüestions presenta un monogràfic que porta per títol Intel·ligència artificial. Amb aquest monogràfic extens, la revista vol fer una aportació als principals debats sorgits arran de l’eclosió de la intel·ligència artificial.

S’aborden els orígens, la història i l’evolució de les diverses tipologies d’intel·ligència artificial, es desmitifiquen algunes idees, diferenciant-la de la intel·ligència natural o del pensament humà, i es posen sobre la taula l’ampli ventall d’oportunitats i riscos que pot comportar. Alhora, es proposa una reflexió sobre conseqüències de la intel·ligència artificial en relació amb qüestions ètiques, teològiques, religioses, espirituals i fins i tot eclesials: ¿on queden el coneixement de Déu, els valors humans, l’experiència de creure o l’ànima?

Els autors que han col·laborat en aquest monogràfic, de diferents disciplines i procedències reflexionen sobre aquest tema des de diferents perspectives.

En aquest número hi trobem, entre d’altres, l’article de Jordi Torres que assenyala deu conceptes clau que poden ajudar a entendre aquesta nova tecnologia, que ha arribat per quedar-se, el de Sara Lumbreras per qui reconèixer les diferències entre els processos humans de creure i els que podem simular a la màquina ens ajuden a dissenyar interaccions no només més eficients sinó més ètiques i el de Miquel Àngel Prats que detalla algunes recomanacions clau per garantir una incorporació efectiva i ètica d’aquesta tecnologia a l’àmbit educatiu.

Fora dels articles del monogràfic, volem destacar els obituaris dedicats al P. Joan Botam, al P. Pius Ramon Tragan i al Dr. Gianni Vattimo, recentment traspassats i la qualitat intel·lectual dels quals s’ha volgut ressaltar amb sengles articles.

Així mateix, creiem d’imprescindible lectura l’article de Francisco Villar, a la secció de Mirador —Pantalles i salut d’adolescents i joves: realitats, mites i propostes— juntament amb la lliçó de comiat de Salvador Cardús com a professor de la Universitat Autònoma, amb el títol ¿Crèduls o descreguts? L’afebliment del pensament crític.

Com ja és costum, el volum s’inicia amb un apunt poètic que en aquest cas va a càrrec de Jordi Llabina, que ha cedit el seu poema Qüestió de fe (de la suite en procés Cançó d’un amor esguerrat).

Iniciada a Montserrat el 1958, Qüestions ha mantingut una continuïtat ininterrompuda durant seixanta-quatre anys. Amb aquesta tercera etapa s’adapta a les noves circumstàncies culturals d’un món complex, divers, plural i accelerat, per sintonitzar el millor possible amb els lectors potencials, per servir la seva curiositat cultural amb eficàcia, augmentar el ressò i la visibilitat de la revista, i convertir-la en una referència més influent i més àmpliament apreciada de l’humanisme cristià obert a l’actualitat i a la prospectiva de temes de futur.

Aquesta revista —d’una periodicitat quadrimestral— és un patrimoni cultural que des de la Fundació Joan Maragall es vol mantenir amb el màxim rigor.