El papa Francesc ha convocat aquest 2024 com a Any de la Pregària. El consell pastoral de la parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana consensuant la proposta del rector, Mn. Aaron de Larrazàbal, va optar per donar-hi resposta d’una manera explícita i oberta. Amb aquestes ratlles, voldria posar en relleu dos valors que, per a mi, ha tingut aquest fet: d’una banda, la forma; de l’altra, el contingut.

Més enllà de la sagristia i dels locals parroquials

La parròquia disposa de locals on es poden dur a terme diverses activitats, des de teatre fins a conferències i trobades. Però en aquesta ocasió van prendre una opció diferent: les tres conferències van tenir lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica, de Santa Eulàlia de Ronçana. Aquest és un gran equipament municipal a disposició de les iniciatives de les diferents associacions, grups o persones, obert des de mitja tarda fins a les nou del vespre.

Per allà hi passa força gent, ja sigui per alguna activitat —disposa de diverses sales— ja sigui per passar-hi l’estona i prendre alguna cosa en l’ampli espai del bar. És a dir: tothom qui hi ha anat ha pogut assabentar-se, ja fos pels cartells, ja fos perquè veien com i qui accedia a la sala, que allà, s’hi feien unes conferències que portaven per títol genèric Testimonis d’un Esperit que toca de peus a terra. Tres testimonis de com la pregària es fa compromís.

Potser ningú que no fos “de missa” no va sentir la necessitat o la curiositat d’assistir-hi, però sí que podien assabentar-se’n i, a porta oberta, fins i tot escoltar alguna cosa. Per a mi, el valor més interessant va ser que l’església del poble no només acull a casa seva, sinó que surt a fora per oferir el que té com qualsevol altra entitat, fent-se una mica més poble encara.

Tres testimonis de com la pregària es fa compromís

Aquest va ser el contingut de les tres convocatòries, cadascuna amb el format que els protagonistes van voler donar-li.

La primera fou el dia 8 de maig: Acompanyament i acollida en un barri. Immigració, realitat obrera, compromís social, amb el testimoni de Mn. Josep Baena, Mn. Pepe, consiliari de l’ACO (Acció Catòlica Obrera) i rector de les parròquies de Sant Francesc d’Assís del Barri Bellavista i de Santa Coloma de Marata, ambdues del municipi de les Franqueses del Vallès.

Membre del Pradó, compromès amb l’espiritualitat apostòlica d’Antoine Chévrier envers els més pobres, Mn. Baena va exposar el seu procés i vocació com un “quadern de vida” que arrela en els seus orígens familiars, immigrant i de classe obrera, que marcaran la seva vocació i el seu apostolat, ambdós orientats pel Concili Vaticà II i per l’obertura i la formació del Seminari del seu temps, sense les quals confessà que no hauria reeixit. La seva senzillesa i alegria van testimoniar la seva profunditat. La compartició d’algunes de les seves pregàries, van mostrar, també, la seva espiritualitat poètica.

El 15 de maig, el testimoni fou sobre Acompanyament i acollida en la realitat dels malalts i del dolor. Aquest cop es va adreçar als assistents un grup de voluntaris de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, de Granollers, els quals, després d’explicar el sentit i la tasca de l’Hospitalitat mitjançant imatges, van exposar els seus testimonis des de l’acompanyament espiritual, mèdic, festiu… amb entusiasme i espontaneïtat. Novament l’experiència d’una alegria profunda, com el dia anterior amb Mn. Pepe, va ser un element essencial en cada aportació.

Finalment, el dia 29, va tancar les sessions la religiosa benedictina Roser Caminals amb Acompanyament i acollida al Santuari de Puiggraciós. Meditació, natura i germanor. Cada dijous, la Roser ofereix en línia la possibilitat de connectar-se a una pregària des del Santuari. Aquesta vegada, va iniciar la sessió seguint l’estil d’aquella pregària: abans de res, asserenar el propi cos i disposar-lo amb unes senzilles tècniques, per continuar deixant pas a l’escolta i a la lloança.

Aquest cop, doncs, l’experiència de pregària fou l’inici de la conferència. Seguidament, va dividir la seva exposició en quatre parts explicades concisament i clara: els orígens del monaquisme; sant Benet de Núrsia i la seva regla; l’origen i actualitat del monestir de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, del que depèn el santuari de Puiggraciós i com, fa cinquanta anys, la comunitat va prendre la decisió d’acceptar el servei que se’ls demanava d’atendre’l, exposant també el significat i valor dels santuaris en el moment present.

Va tancar la seva aportació amb el propi relat de vida, lligat des de ben jove a Puiggraciós, la seva vocació, uns anys a Mallorca, el retorn a Sant Pere i, finalment, el seu destí al santuari que l’omple de joia i de benestar pel que representa tenir cura d’un espai marià, de contacte amb la natura, d’acollida de gran diversitat de persones i d’interessos, de referència per a les poblacions del Vallès oriental i de sinodalitat pel que fa a la gestió tant en les necessitats domèstiques com en l’organització de les nombroses activitats que s’hi duen a terme, amb la gran responsabilitat de veure com s’encamina i s’assegura l’obertura d’aquest espai d’espiritualitat. En acabar, a La Fàbrica van ressonar els goigs de la Mare de Déu de Puiggraciós.

En finalitzar cada sessió, unes copes de cava i uns fruits secs de la terra ajudaven a fer tertúlia entre els assistents, més enllà de les sagristies.