El dia 10 de maig el papa Francesc rebia en audiència privada una  delegació de professors i alumnes de l’Institut Superior de Litúrgia, recentment constituït en Facultat de Litúrgia i que forma part de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Ens presidia el seu primer preside, el P. Gabriel Seguí. Vam veure el papa Francesc entrant a sala d’audiències, pel seu propi peu i amb moltes dificultats de mobilitat, amb un amable somriure i amb mirada intel·ligent, i ens adreçà un breu parlament. La brevetat del discurs no implicà que no fos dens de contingut. Fou així que entre d’altres coses ens digué: “Us demano, per tant, treballar per fer vida la nostra litúrgia quotidiana, per tal que expressi, discerneixi i nodreixi la relació amb Déu. D’aquesta manera les nostres comunitats seran el tabernacle de Déu entre els homes, que busquen en la seva pregària l’invisible batec del cor de l’Espòs.” Paraules que, en boca del Successor de Pere, es revesteixen d’una gran bellesa i profunditat teològica. Després de la benedicció ens saludà personalment.

La trobada amb el Sant Pare fou un reconeixement a la tradició dels estudis litúrgics de casa nostra. En aquest sentit, cal que ens sentim honorats. Al mateix temps és un repte per a la nova Facultat (ad instar). Una Facultat de Litúrgia no té només la capacitat d’estudiar la litúrgia, sinó de donar-la mistagògicament, com un servei a la fe del poble de Déu. L’Església sense la litúrgia no seria res. L’Església no únicament dona al món el coneixement de Déu, és més, per la seva celebració litúrgica-sacramental la humanitat entra en comunió amb aquest Déu, manifestat en Crist, Déu i Salvador nostre. I això ho fa a través de la celebració dels sagraments de la fe. En un temps en què Europa perd la memòria de la fe en Crist, la litúrgia no ha d’ocupar un lloc perifèric o irrellevant, sinó veritablement essencial. Que potser l’Església té quelcom de més gran que oferir al món sinó el Baptisme i l’Eucaristia?

La litúrgia cristiana forma part de la Bona Nova, n’és la font i la plenitud. Sense la litúrgia el cristianisme es perd en formes gnòstiques, de mires purament humanes i no divines. Només per la litúrgia les nostres esglésies locals esdevenen el tabernacle de Déu enmig dels homes. La litúrgia és lloc de trobament de Déu Trinitat amb la humanitat, el lloc on es manifesta la glòria (presència) de Déu enmig del món. La litúrgia no és cosa nostra només, és un do de Déu que cal acollir i celebrar. Una litúrgia que és font d’unitat i, al mateix temps, impuls per a la missió. Aquest és el darrer horitzó dels estudis de la litúrgia. El mateix Papa ens deia, amb tota raó, que “l’home és per a la litúrgia, perquè és per a Déu, però una litúrgia sense la unió amb Déu és una aberració”. Ben cert, la litúrgia quan perd el fi sobrenatural es perd a si mateixa i es desfigura.

En aquest any dedicat a l’oració, com a preparació del gran Jubileu del 2025, descobrim la litúrgia eclesial com a expressió de la pregària més alta i celebrem-la amb summa reverència. L’amor a la litúrgia és amor al mateix Senyor que allí es fa present. Amb la certesa de la fe que Crist, principalment en l’Eucaristia, esdevé presència donada per nosaltres. Allí, en l’Eucaristia, neix constantment l’Església. En l’Eucaristia rebem el Cos de Crist i Ell, el Senyor, es fa hoste i pelegrí amb nosaltres.

Desitgem i preguem perquè la trobada amb el Sant Pare Francesc sigui un estímul per a la nostra naixent Facultat de Litúrgia per continuar el seu camí acadèmic i sigui una benedicció per a alumnes i professors. Certament, per a la història de la nova Facultat fou un dia memorable.