El papa Francesc acaba de fer actuals unes paraules ja pronunciades en l’encíclica Fratelli tutti: “La guerra deixa el món pitjor de com l’havia trobat. La guerra és un fracàs de la política de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una derrota enfront de les forces del mal” (FT 261). Les darreres notícies de Palestina, la terra de Jesús, són esfereïdores i alarmants: més de 37.000 morts, la majoria dones i infants, persones al marge de l’odi i de la violència, subjectes pacients que paguen amb la seva innocència i sense que un mínim d’empatia i misericòrdia toqui el cor dels agressors.

La guerra està estesa a molts altres països, com succeeix entre Rússia i Ucraïna. Amb els mateixos resultats, els mateixos tons dictatorials i les contínues amenaces de no aturar la violència i produir cada dia més morts innocents. Som convidats a invocar la pau, a fer-la viva i present entre nosaltres, en el conjunt de totes les nostres relacions personals, familiars, socials, eclesials, polítiques i respecte de l’entorn natural que ens rodeja i ens configura. Demanem a Déu la pau com a do de la seva misericòrdia.

En la “invocació a la pau” a Terra Santa del 7 de juny passat, el papa Francesc expressa el desig de treballar i comprometre’ns que s’arribi a una pau que duri, on l’Estat de Palestina i l’Estat d’Israel puguin viure l’un al costat de l’altre, superant l’enemistat i l’odi, al mateix temps que ens preocupem per Jerusalem, perquè sigui la ciutat de l’encontre fratern entre cristians, jueus i musulmans, tutelada per un estatut especial garantit a nivell internacional. Demanem al Senyor que les parts en conflicte puguin trobar el camí de la concòrdia i de la unitat.