Sant Joan Baptista és l’únic sant que celebrem dos dies: un dia, la seva nativitat, i un dia, la seva mort (el que anomenem dies natalis, perquè la seva mort es considera el seu naixement a la glòria). Descomptant Santa Maria, Mare de Déu, la nativitat de la qual se celebra el 8 de setembre i la dormició, el 15 d’agost. I per descomptat el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist i la seva mort en la creu, el Divendres Sant, inesperable de la seva resurrecció, tres dies més tard.
Doncs, per què celebrem la nativitat de Joan? Alguns autors del segle IV situen la nativitat de Joan, el 24 de juny, en relació amb la Nativitat de Jesús, el 25 de desembre, com també la seva concepció. Així ho explica el Tractato De solsticia et aequinoctia, conceptionis et nativitatis Domini Nostri Iesu Christi et Iohannis Baptistae, de finals del segle IV i atribuït suposadament a sant Joan Crisòstom (avui es creu que es un pseudo Crisòstom africà). Aquest text posa el 25 de desembre com el dia del naixement de Jesús, el sol que ha de créixer, i el naixement de sant Joan el 24 de juny, en el sentit que ell ha de fer-se petit perquè vingui Jesús (la nit de sant Joan és la nit més curta, i a partir del 25 de juny començarà a escurçar-se el dia). Segons Lluc 1,26, Joan Baptista fou concebut sis mesos abans que Jesús; per aquesta raó el naixement de Joan fou fixat, en el segle IV, en el 24 de juny. Dos solsticis, dos naixements; dos equinoccis, dues concepcions (25 de març: Jesús; 24 de setembre: Joan Baptista).
També el Sermó 287 de sant Agustí, que és un veritable tractat de cosmologia i també d’origen africà, diu: “Avui Joan ha nascut, a partir d’aquest dia els dies es van fent més curts; el 25 de desembre el Crist neix, en aquest dia, els dies van essent més llargs.” Sant Agustí parteix de Joan 3,30, citant Joan Baptista: “Cal que jo minvi i que ell creixi.”
A Catalunya existeixen dites que, fruit de l’observació del creixement del dia i de la nit a l’estiu, han popularitzat certes festes del santoral. Per exemple: “Per Nadal: un pas de pardal; per sant Esteve: un pas de llebre; per Ninou: un pas de bou.” I “Per la Mare de Déu d’agost: a les set és fosc”, aquesta última relacionant la data del 15 d’agost amb la pèrdua d’una hora de llum des del 24 de juny. Avui també és un tema que s’ha popularitzat molt.
El papa Francesc a la carta apostòlica Laudato Si’ ens convida a anar “més enllà del sol” (cf. 244), ja que la nostra vida no és una successió causal i caòtica d’esdeveniments, sinó un camí que, de Pasqua en Pasqua, ens conforma a Ell (cf. Desiderio desideravi, 64). Com també escriu sant Agustí al Sermó 190: “Tingueu, doncs, aquest dia per un dia solemne; no com els infidels a causa del sol visible, sinó a causa d’aquell que ha fet el sol.”
