Andalusia ofereix les seves platges com un dels principals atractius turístics, i bells paisatges de silenci entre boscos i pinedes. Potser seria bo confeccionar una pàgina personal, un decàleg per a l’estiu: descansar i aprofitar el temps.

Primer, saluda cada dia amb optimisme i esperança. Assaboreix “albades noves” que preconitzen jornades lluminoses.

Segon, col·loca Déu en la teva agenda dedicant-li uns minuts, si pot ser on Ell es troba, a cada sagrari de la terra.

Tercer, no oblidis la lectura d’un bon llibre. Per estimar, liderar, guarir i crear, primer t’has d’alimentar.

Quart, procura exercir el “ministeri de l’escolta”: saber escoltar tantes persones com necessiten parlar explicant-nos els seus problemes i mostrant-nos les seves ferides.

Cinquè, cerca els millors paisatges, sobretot paisatges en els quals regni el silenci per dialogar amb el teu propi cor.

Sisè, visita algun monestir o convent de vida contemplativa. Els monjos i monges de clausura avui són els principals “cercadors de Déu”.

Setè, dedica més temps i el millor a la teva família, als fills que estan en edat de formació, perquè trobin en les vacances espais de llum, trobades enriquidores d’humanitat.

Vuitè, pren nota d’algun “descobriment” que enriqueixi la teva ment i la teva vida. Podem passar-nos anys sense viure en absolut, i de sobte tota la nostra vida es concentra en un únic instant.

Novè, recorda el teu proïsme més necessitat. I no passis de llarg si el pots ajudar, animar.

Desè, no deixis de visitar algun santuari marià, per contemplar el si de Maria, Mare de Déu i Mare nostra. Algú va dir de la Mare de Déu que amb el seu “sí” va esdevenir un “somni fet” de Déu.

Preciós decàleg per a aquest estiu ardent.