El 23 de juny ha finalitzat l’exposició del Crist de Dalí juntament amb el dibuix que el va inspirar, el dibuix-relíquia de sant Joan de la Creu, un Crist a la creu vist com des de dalt i de costat.

Un punt totalment inèdit en la iconografia de l’època, sens dubte, fruit del que va contemplar durant un rapte místic.

Per primer cop, a Roma, a l’església de San Marcello al Corso, s’han exhibit aquestes dues obres, una reflex de l’altra. El Crist de Dalí, anomenat El Crist de Portlligat, un gran oli sobre llenç del 1951, amb les seves grans dimensions, i el gairebé diminut dibuix que el va inspirar de sant Joan de la Creu.

Aquesta exposició va començar el 13 de maig i ha estat part de la nova iniciativa de preparació per al Jubileu 2025.

A l’església de Sant Marcello al Corso, a l’altar major, hi ha un gran llenç amb les paraules que Déu va dir a sant Joan de la Creu en el moment en què va tenir la revelació mística que va plasmar al seu dibuix: “Si vols una paraula d’esperança, fixa la teva mirada només en Ell. Hi trobaràs més del que desitges.”

Així, el camí jubilar s’ha obert amb la invitació a contemplar la creu, com a símbol per excel·lència de l’esperança cristiana. L’obra de Dalí ha estat prestada pel Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow, mentre que la relíquia del sant carmelita prové del sant monestir de l’Encarnació d’Àvila.

Es tracta d’una vitrina vermella a la part inferior del gran quadre, on hi ha la petita imatge dibuixada amb traços ràpids de tinta en un tros de paper, tancada pel contorn daurat del reliquiari. Salvador Dalí va veure a Àvila, de les mans de les monges, aquest esbós de sant Joan de la Creu i en va quedar impressionat, així que el 1951 va traduir a la seva manera aquesta imatge.

La perspectiva innovadora del Crist de Dalí

El Crist de Dalí irradia alegria, esperança i bellesa d’una manera sense precedents. L’artista català, que tenia 47 anys quan el va pintar, va superar totes les tradicions que hi havia en invertir la perspectiva habitual de la crucifixió.

Tradicionalment, estem acostumats a veure Jesús a la creu des de baix, com el veien Maria i el deixeble Joan, mirant cap amunt. Dalí, però, ens presenta un Crist vist des d’una perspectiva completament nova, des de dalt, com si l’observéssim a vista d’ocell.

Aquesta perspectiva revolucionària fa que sembli que Déu Pare està mirant el seu Fill des del cel, una visió inspirada en el dibuix de sant Joan de la Creu. Aquest dibuix, que mostra Crist a la creu des de dalt, va ser donat a conèixer a Dalí per un amic carmelita francès, el pare Bruno de Jésus-Marie, el qual li va mostrar una reproducció de l’obra.

Dalí, impressionat per aquesta representació única, va decidir plasmar-la en la seva pintura. En la seva versió, Crist sembla flotar a l’espai, sense estar físicament subjecte a la creu, cosa que simbolitza només el seu sacrifici, sinó també la seva elecció conscient d’aquest destí.

L’obra de Dalí no tan sols desafia les conviccions artístiques del seu temps, sinó que també convida l’espectador a una reflexió més profunda sobre la divinitat i el sacrifici de Crist, vist des d’una perspectiva que suggereix una connexió directa amb allò celestial.

La recerca espiritual i visionària de Dalí

Dalí havia escrit: “Vull pintar Crist tan formós com un Déu, tal com Ell és veritablement.” A Àvila, durant el Nadal del 1948 Salvador Dalí va trobar la inspiració en el petit dibuix de sant Joan de la Creu, cosa que marcaria el seu descobriment de la bellesa de la fe.

Segons Dalí, aquest Crist, representat des de dalt i sense mostrar els ulls, captura una bellesa que transcendeix la imaginació. Va fer servir Russell Maurice Saunders, un doble i acròbata de Hollywood, com a model per capturar una fiscalitat de divinitat grega sublim i una espiritualitat misteriosa, creant així una síntesi única de bellesa i geni.

Per això evoca al llenç una llum com la d’un reflector potent que il·lumina l’escena des de dalt, una llum càlida que és la llum de Déu Pare, en els braços del qual el Fill ressuscita.

Dalí no únicament es va inspirar en l’art clàssic i religiós, sinó també en l’estètica del cinema i el teatre. L’ús d’una llum dramàtica i la representació de Crist com una figura gairebé heroica demostren la seva intenció de captar la divinitat, però també la humanitat de Jesús en un moment de sacrifici i redempció.

Aquesta combinació d’elements teològics i artístics crea una obra que és tant una reflexió espiritual com una peça impressionant d’art visual. La influència del seu treball continua sent evident en diferents interpretacions artístiques i cinematogràfiques posteriors i consolida la visió única de Dalí sobre la crucifixió.

Mel Gibson, cinquanta anys després, s’inspiraria en la creu de sant Joan de la Creu per al final de la seva pel·lícula La Passió, estrenada el 2004, i on també es produeix la perspectiva del crucificat des de dalt, des de la mirada del Pare.

La fusió de perspectives al Crist de Dalí

Dalí aconsegueix fusionar dues perspectives aparentment impossibles en la seva representació de Crist. D’una banda, ens mostra una visió des de dalt del Crist crucificat, com si l’estiguéssim veient des del punt de vista de Déu Pare. D’altra banda, presenta una vista frontal del llac de Tiberíades, on es veu una barca i pescadors de Galilea. Aquesta combinació crea una escena en la qual tots dos punts de vista s’integren harmoniosament.

En aquest espai “virtual”, la nostra mirada es desplaça de manera fluida. És com si estiguéssim planejant en una ala delta, començant des de la creu. A mesura que avancem, travessem capes d’aire i núvols daurats, cosa que afegeix una sensació de moviment i profunditat a l’obra.

Continuem el nostre viatge visual fins a assolir un horitzó tenyit d’un blau safir i gris cendra. Aquest cel lluminós es reflecteix en les aigües del llac de Tiberíades, on les barques i els pescadors ens recorden els miracles de Jesús, com la calma de la tempesta i la pesca miraculosa.

L’escena esdevé una barreja d’allò terrenal i d’allò celestial, on la llum divina il·lumina el cos de Crist i l’entorn, simbolitzant la guia espiritual i la revelació

Els pescadors i les seves barques, petits en comparació amb la magnitud de la crucifixió, evoquen els episodis bíblics, ja que integren la narrativa religiosa en la composició visual.

Aquest ús innovador de la perspectiva permet a Dalí crear una obra que no només és visualment impressionat, sinó també profundament reflexiva, que ens convida a contemplar la divinitat i la humanitat des d’un punt de vista únic i transcendental.

Durant l’esdeveniment a Roma, del 13 de maig al 23 de juny, hem tingut l’oportunitat de contemplar el Crist de Salvador Dalí, també conegut com el Crist de Sant Joan de la Creu, tal com ell el va anomenar.

Aquesta obra espectacular, una de les més famoses i icòniques del món de l’art, està inspirada en l’experiència mística del sant carmelita espanyol Joan de la Creu.

En una visió mística al voltant del 1572, Joan va dibuixar la figura del Senyor a la creu tal com l’havia vist durant un èxtasi mentre el Pare li parlava del gran do d’amor del seu Fill.

A l’església de San Marello al Corso, la creu brilla com un símbol d’esperança mundial. És el lloc on es troba la creu miraculosa que el papa Francesc va emprar durant la pandèmia, portant-la al Vaticà en una Roma desoladament buida.

Aquesta creu és un senyal poderós de fortalesa i consol en temps difícils i se’n destaca la importància durant la preparació per al Jubileu.