Aquells que d’una manera o altra ens dediquem a la Bíblia, diem sovint que el primer manament (o més ben dit, la primera paraula de salvació del decàleg) és “Shemà, Israel”, és a dir, “Escolta, Israel” (Dt 6,4).

Com conèixer la voluntat del Pare, el seu pla de felicitat per a l’ésser humà, els seus fills, si no escoltem la seva Paraula? Per tant, l’escolta de la Paraula resulta indispensable, una mica com estudiar el mapa i observar la brúixola, si volem arribar a l’objectiu desitjat: ser feliços aquí i, alhora, caminar cap a la nostra Terra Promesa, la felicitat plena.

És en aquest context que podem comprendre més bé un passatge que sol confondre’ns. Ens relata l’evangelista Lluc (8,19-21) que “la mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo” (parents) i algú avisa Jesús que el busquen i que el volen veure. A la qual cosa Jesús, segons l’evangelista Mateu (12,46-50) obre un interrogant: “Qui és la meva mare i qui són els meus germans?”

A priori això sembla tot un desaire. Però, és possible que Jesús menystingui la seva Mare Maria? El Jesús tot bondat i tot misericòrdia que coneixem no menysprearia la seva mare. No és possible!

Però aleshores, si no és possible, si hem de descartar aquesta possibilitat, com trobar una sortida a aquest dilema? Vegem què més diu Jesús: “El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.”

De cap manera no ens diu que la seva Mare no escolta ni compleix la Paraula de Déu i que, per tant, queda exclosa de la “seva família espiritual”. Ben al contrari, Jesús no redueix, limita ni exclou. El que Jesús fa, en clara coherència amb el “Shemà-Escolta”, és ampliar la seva família a tots aquells que escolten la Paraula de Déu.

Un cop més, la connexió entre l’Antic Testament i el Nou ens permet trobar claus de comprensió que ens treuen de “carrerons sense sortida”.