L’abús de la natura per part de la humanitat requereix d’una veritable conversió i ens convida a canviar els nostres estils de vida. El Papa fa aquesta crida en el seu missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, que se celebra l’1 de setembre.
El tema de la jornada d’aquest any és Espera i actua amb la Creació, extret de la carta de sant Pau als Romans (8,19-25), en la qual l’apòstol explica el que significa viure segons l’Esperit i se centra en l’esperança segura de la salvació que neix de la fe, la novetat de la vida en Crist.
El missatge es divideix en nou seccions que ressalten la responsabilitat de tots de tenir cura de la Casa Comuna. Subratlla que, com a cristians cridats a viure en la fe i en la caritat, la cura del medi ambient és “una tasca que hem d’emprendre lliurement, en obediència al manament de l’amor de Jesús”.
PAPA FRANCESC
“La creació mateixa, com la humanitat, va ser esclavitzada, tot i que no per culpa seva. Ara és incapaç de complir el significat durador i el propòsit per al qual va ser dissenyada”
El medi ambient, denuncia Francesc, “està subjecte a dissolució i mort, dues realitats agreujades per l’abús humà de la natura”. Amb tot, assegura, “la salvació de la humanitat en Crist és una esperança segura també per a la Creació, perquè ‘la Creació mateixa serà alliberada de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat gloriosa dels fills de Déu’”.
Atents i disposats al canvi
“En la nostra expectativa esperançada i perseverant del retorn gloriós de Jesús”, assenyala el Papa, “l’Esperit Sant ens manté vigilants a nosaltres, la comunitat de creients”.
L’Esperit, afegeix Francesc, ens guia en tot moment i ens crida a la conversió, “a un canvi d’estil de vida per resistir la degradació del nostre entorn i a comprometre’ns en aquesta crítica social que és, sobretot, testimoni de la possibilitat real de canvi”.
El Pontífex explica que esperar i actuar amb la Creació significa unir forces i caminar al costat de tots els homes i dones de bona voluntat. D’aquesta manera, podem contribuir a repensar, entre altres coses, “la qüestió del poder humà, el seu sentit i els seus límits”.
En aquest context, escriu el Papa, “és urgent posar límits ètics al desenvolupament de la intel·ligència artificial, perquè la seva capacitat de càlcul i simulació es podria emprar per dominar la humanitat i la natura, en comptes d’utilitzar-se al servei de la humanitat”.
El missatge denuncia també la maldat al món.
PAPA FRANCESC
“Per què tanta injustícia, tantes guerres fratricides que maten nens, destrueixen ciutats, contaminen el medi ambient i deixen la mare terra violada i devastada?”
El Papa respon que tot l’univers i cada criatura “gemega i anhela impacientment que se superi la seva condició actual i se’n restableixi l’estat original”.
Segons Francesc, “reivindicar el dret a posseir i dominar la natura, manipulant-la al seu gust representa una forma d’idolatria, una versió prometeica de l’home que, intoxicat pel seu poder tecnocràtic, col·loca arrogantment la terra en una condició de ‘desgraciada’, privada de la gràcia de Déu”.
La Creació, recorda el missatge, “no es estàtica ni tancada en ella mateixa”, sinó que “està contínuament atreta cap al seu futur”.
Protegir la creació, explica el Pontífex, “no és només una qüestió ètica, sinó eminentment teològica, ja que és el punt on es creuen el misteri de l’home i el misteri de Déu”.
Com diu Francesc, som lliures perquè “vam ser creats a imatge de Déu, que és Jesucrist, i, com a resultat, som ‘representants’ de la Creació en Crist mateix”.
PAPA FRANCESC
“Està en joc no només la nostra vida terrenal en la història, sinó també, i sobretot, el nostre futur en l’eternitat”
El Papa anima a recordar la nostra identitat com a “fills del Pare” i conclou que “les nostres vides es poden convertir en un cant d’amor a Déu, a la humanitat, amb i per a la Creació, i trobar la seva plenitud en la santedat”.
