Coneixem la història de Rut i Noemí, models de fidelitat i ajuda mútua entre dues dones viudes i desemparades. La bondat de Rut, acompanyant la sogra, i la bondat de Noemí, preocupant-se del futur de la nora, porten a un final feliç: Rut es casa amb Booz i tenen un fill que perpetuarà el llinatge. D’aquest fill naixerà Jessè, pare del rei David. Una història que va començar com a tragèdia: emigració, mort, soledat, acaba amb joia, prosperitat i descendència.

De Rut, en podem extraure diversos ensenyaments. A nivell humà, trenca el clixé de l’enemistat sogra-jove. És possible que les dones cooperin, s’ajudin i s’estimin. A nivell social, Rut és una dona pobra que treballa de valent per sostenir-se, ella i la sogra. La seva diligència i honestedat obtenen recompensa. A nivell social i religiós, Rut és una estrangera que s’integra a la comunitat. La clau és que abraça sense dubtar-ho la fe d’Israel: el teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu.

En l’època de la restauració, després de l’exili de Babilònia, a Israel es va donar una controvèrsia sobre com havien de relacionar-se els jueus amb els altres pobles. Esdres i Nehemies reflecteixen la postura defensiva: rebuig dels estrangers i dels matrimonis mixtos. El llibre de Rut, en canvi, demostra que la integració és possible si la dona abraça la fe del marit. Mateu, en la genealogia de Jesús, destaca quatre dones estrangeres i marginals que lluiten per la seva dignitat amb una sàvia combinació de justícia, gràcia i astúcia. Totes esdevenen matriarques beneïdes. Rut n’és l’exemple més lluminós.