Article 6: Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7: Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8: Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l’empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9: Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Com podem veure en aquests articles el comú entre ells és la defensa jurídica de tota persona.

En propers articles trobarem puntualitzacions, però ara podem reflexionar sobre les pròpies lleis.

Com bé deia Tomàs d’Aquino: “La justícia sense misericòrdia és crueltat”. Per tant la persona com a tal té dret que els tribunals l’emparin i protegeixin fins i tot si hi ha lleis arbitràries que els puguin perjudicar.

Els jutges a vegades ho tenen complicat perquè les lleis no sempre estan actualitzades com cal i en interpretar-les poden fins i tot contradir els articles de la Declaració Universal de Drets Humans, perquè molts països no els van signar i dins els que ho varen fer n’hi ha que tenen moltes escletxes dins la seva Llei o Constitució que cal actualitzar.

Certament tenim tribunals superiors internacionals, però el dret a recórrer-hi acostuma a ser lent i costós i no està a l’abast de tothom com demana l’article 8è d’aquesta Declaració.

Veiem que l’article 9è ens parla de detencions o presons arbitràries. Reflecteix el que es veu de persones que són exonerades perquè han estat privades de llibertat per fets que no eren delictius i/o per causa de lleis caduques o maldestres. Aquí potser manca la valentia o la bondat del jutge que podria crear jurisprudència si veu que la llei no s’ajusta als drets de la persona que, com a igual pel que fa a persona, l’emparen o l’han d’emparar altres lleis.

Se’m fa present el conegut judici de Jesús de Natzaret en què la màxima autoritat, Pilat, se’n renta les mans i diu als sacerdots del Sanedrí: “Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei” (Jn. 18,31).

Parla de la “vostra Llei”, no de la Llei. Això fa dos mil anys i, malgrat els nostres avenços, seguim amb lleis que acostumen a defensar més la societat local que les persones individuals.

Un problema actual que denuncia l’article 6è, és el dels “sense papers” que volen treballar però les lleis els ho impedeixen de fer-ho legalment.

És evident que cal fer respectar les normes establertes, però encara és més necessari que es respectin les persones i per això cal actualitzar sempre les normes per afavorir la convivència.