Diàriament, tots ens veiem davant la tessitura de prendre decisions. En aquest context, quan cal optar, subjau la qüestió de cercar la clau per compassar la nostra vida al que pensem i sentim. Alinear l’acció amb allò cap al que naturalment estem orientats és la clau per a una vida feliç. En un món ple de distraccions —glòries efímeres, petits èxits, aspiracions de curt abast— aquest criteri, aparentment tan senzill, apareix enmig d’una boira que ens desorienta.
En aquest context, la recepta és tornar a la senzillesa d’allò que ens surt naturalment. Combatre la confusió des del port segur d’allò que arrela dins del cor, allò que ens fa ser el que som: persones. En aquest sentit, si hagués de resumir en tres accions les que considero fonamentals i que desitgem que us guiïn la Vida i professió serien aquestes:
Estima: estima i fes el que vulguis. Estima la professió, els companys, els clients, el teu equip. Sempre cercant el bé de l’altre. Que darrere d’un cos, hi vegis una persona, darrere d’una persona, hi vegis una ànima i darrere d’una ànima, el vegis a Ell.
Estima’t: continua en el camí de l’autoconeixement, descobrint i acceptant les pròpies limitacions, també coneixent i agraint les virtuts. Perquè un no pot donar allò que no té i per això, sent tu la principal eina que tens per acompanyar i ajudar l’altre, has d’estimar-te i continuar creixent en una humil autoestima, per poder després oferir el millor de tu als altres.
Agraeix: tot és do. La teva Vida, el dia d’avui, la teva feina, els obstacles, contempla-ho tot com un regal i agraeix-ho. Només l’humil creix, conscient que tot és do, demana humilitat per poder agrair-ho i tornar-ho als altres, als teus pares, avis, als que ja no hi són, amics, companys de viatge, a la societat.
La vida ens porta contrarietats, girs inesperats, alegria i dolor en dosis equivalents. Si les afrontem des d’una sana autoestima, des de la lògica del do i l’agraïment per tot el que ens dona, sabrem trobar el sentit en tot el que ens depara la nostra història vital.
L’amor no és matèria i, per tant, es pot expandir de forma il·limitada
Estimar, estimar-se i agrair és actuar amb sentit, és viure sabent que la recompensa certa està en allò que no es consumeix i, que, per tant, ens pot reconfortar permanentment. L’amor no és matèria i, per tant, es pot expandir de forma il·limitada. De vegades, fins a punts que no hauríem mai cregut. Val la pena estimar sense mesura, de manera que, arribat el moment, puguem mirar enrere i sorprendre’ns de tot el bé i la bellesa que ens ha envoltat i que hem contribuït a conrear.
