El Vaticà ha presentat el document de treball, Instrumentum laboris, que servirà com a base per a les reunions de la pròxima Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat a partir del 2 d’octubre vinent. El text emana de les reflexions de les conferències episcopals, les Esglésies catòliques orientals i altres entitats eclesials internacionals, a més de les conclusions presentades pels rectors després de la seva trobada de tres dies a la qual van ser convocats pel Papa.

El document de treball proposa estrènyer encara més el setge al clericalisme, l’opacitat i la cultura de l’abús sexual i de consciència com una forma de fer creïble la missió de l’Església. “La falta de transparència i de mecanismes de rendició de comptes alimenten el clericalisme que es basa en el supòsit implícit que els ministres ordenats no han de retre comptes a ningú per l’exercici de l’autoritat que els ha estat conferida”, subratlla el text de forma contundent en el punt 75.

El full de ruta elaborat per la Secretaria del Sínode a partir de les esmentades aportacions recomana vivament treballar en la qüestió de la transparència per fer de l’Església la casa de “tots, tots, tots”, com li agrada dir al papa Francesc. I en aquest exercici de transparència, apunta el document, els que ocupen els llocs d’autoritat han d’estar a l’avantguarda. L’Instrumentum laboris afirma a més que “si l’Església sinodal vol ser acollidora, aleshores la rendició de comptes i la transparència han d’estar al centre de la seva acció en tots els nivells i no únicament en el nivell d’autoritat”.

La corresponsabilitat de tot el poble de Déu en la missió, un tema molt tractat en l’anterior assemblea del 2023 i documents posteriors com a clau per enfortir la sinodalitat, també es basa en aquesta transparència i rendició de comptes perquè “són essencials per promoure la confiança mútua necessària per caminar plegats”.

A l’octubre, aquesta guia que és l’Instrumentum laboris, els participants en l’Assemblea sinodal es trobaran amb el repte de proposar un sistema de transparència també en l’àmbit financer, en el de les directrius pastorals o fins i tot en el de la gestió dels recursos humans, per exemple, en allò que toca les condicions de feina dels treballadors.

El Sínode suggereix que respecte d’aquests extrems la rendició de comptes es tradueixi en informes periòdics sobre el compliment dels mecanismes de transparència i responsabilitat ministerials: “L’avaluació, entesa en un sentit no moralista, permet als ministres implementar ràpidament qualsevol ajust i promou el seu creixement i capacitat per prestar un millor servei.”

Perquè “la transparència ha de ser una característica de l’exercici de l’autoritat en l’Església”, sentencia el text.

Seguint l’estela de la corresponsabilitat, l’Instrumentum laboris aprofundeix en la participació femenina en els diferents àmbits. Per exemple, parla d’“un canvi de mentalitat”. És a dir, “una conversió a una visió de relació i reciprocitat entre homes i dones, que són germans i germanes en Crist”. “La comunió, la participació i la missió de l’Església pateixen les conseqüències d’una falta de conversió de les relacions i les estructures”, sosté el document. Per il·lustrar millor aquesta idea, inclou l’aportació d’una Conferència Episcopal Americana que afirma que “una Església en la qual tots els membres es puguin sentir corresponsables és un lloc atraient i creïble”.

D’aquesta forma, el text apunta que hi ha moltes possibilitats desaprofitades de participació per a les dones. Per això, des de Roma llencen una crida a promoure el desenvolupament d’aquest potencial de les dones en tots els estrats, des de les parròquies i diòcesis fins a llocs de més nivell. Sense anar més lluny, són interessants les propostes de fomentar la presència de dones en llocs de responsabilitat en seminaris, instituts i facultats de teologia o augmentar el nombre de dones que desenvolupen la funció de jutge en els processos canònics”.

Això no obstant, hi ha línies vermelles com l’admissió de les dones al ministeri diaconal on el document assegura que “algunes Esglésies locals ho demanen mentre que d’altres reiteren la seva oposició”. Per tant, precisa, el tema “no serà objecte dels treballs de la Segona Sessió”, però “és bo que la reflexió teològica continuï, amb temps i mètodes adients”.

Finalment, el text recorda que, sobre qüestions particulars, com aquesta de l’accés de les dones al diaconat, el Papa ha creat deu grups de treball ad hoc. Perquè es tracta de “qüestions de gran importància, algunes de les quals requereixen ser tractades per tota l’Església i en col·laboració amb els Dicasteris de la Cúria Romana”. En un d’aquests grups la representació espanyola anirà a càrrec del cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, que participarà en l’estudi de diferents aspectes de la formació dels sacerdots als seminaris.