Temps de vacances, temps de descans. I temps també, sens dubte, per assaborir “paisatges i cultures”. No tot és “veure i tocar”. Val la pena “assaborir” el que més ens interessa o el que més ens agrada. Cerquem, en el descans, aquella reflexió que ens cal per il·luminar la nostra vida i posar a punt l’hora de les nostres fites i preocupacions. L’home postmodern es troba avui amb dues “cultures”. Hi ha una “cultura” derivada de l’adoració del Déu viu i hi ha una altra “cultura” derivada de l’adoració dels ídols; totes dues han de ser diferenciades. La fe tan sols supera el que assumeix, discerneix i incorpora.

Andalusia ofereix als seus visitants mil paisatges, enllaçats amb un ric patrimoni històric i artístic. Precisament, en aquest temps de descans, li podem treure un gran partit. Descobrir “el sentit” de la vida, moblar ments, a la llum d’una cultura que no només augmenti la nostra “saviesa”, sinó el nostre “plaer”. M’agradaria situar avui, entre els compassos del nostre descans, les paraules del poeta anglès John Donne, demanant-nos que no siguem “illes”: “Ningú no és una illa, complet en si mateix; tots els homes són un bocí del continent, una part de la terra. Si el mar s’emporta una part de la terra, tot Europa queda disminuïda, com si fos un promontori, o la casa dels teus amics, o la teva pròpia. La mort de tota persona em fa minvar, perquè estic lligat a la humanitat. Consegüentment, mai no preguntis per qui toquen les campanes: toquen per tu.”