Recentment, l’anticlerical El ROTO va il·lustrar unes dones carregant bidons pel desert amb la següent llegenda: “L’inversor es va emportar el riu i el filantrop ens va posar el pou, però tots dos eren el mateix.” És el vell epigrama: “El señor don Juan de Robres, con caridad sin igual, hizo este santo hospital… y también hizo los pobres”. Ambdós denuncien que la caritat que té l’origen en l’espoli no és caritat. Ho explica amb autoritat Benet XVI al Motu Propi sobre el Servei de la Caritat (art. 10.3. Nov. 2012).
Mons. Luis Argüello, actual president de la CEE, molt sovint parla de Caritat Política. El document El Dios Fiel mantiene su alianza (CEE, 2023) té almenys sis referències a la Caritat Política. Per què aquesta insistència? Què és la caritat política? Quí introdueix aquesta categoria en el Magisteri i a la DSI? Com es compaginen caritat política i assistencial? Per què s’identifica com l’acció pròpia del laïcat adult? La misèria d’aquí i la d’allí tenen causes comuns. La Caritat assistencial ha de potenciar-se amb la caritat política. La globalització ens convoca al col·loqui de la caritat política.
Com sinó interpretar el manament de Francesc: “Lleveu les mans d’Àfrica. Deixeu d’asfixiar-la, perquè Àfrica no és una mina que explotar ni una terra que saquejar.” Si el 25% de la nostra societat sobreviu amb subsidis de la caritat assistencial i, bona part d’aquest subsidi és el botí de la terra saquejada, alguna cosa no va bé. Sense colonialisme, no haguérem tingut estat de benestar. Les xifres demostren l’existència d’un entramat pervers que, per una banda, espolia i, per l’altra, financia la filantropia. La globalització canvia la mirada sobre la caritat. Quan entitats catòliques o no denuncien la política migratòria assassina del govern espanyol/europeu o que la principal ONG espanyola és un banc amb tentacles a la banca armada i als paradisos fiscals o, impulsen una universitat per combatre la ideologia de l’AGENDA 2030, estan promovent la caritat política. La caritat política posa el focus en el combat de les causes, les institucions i les estructures de pecat. Ho fa, segons Benet XVI, sense concertar amb institucions que actuen contra els principis de l’Església catòlica.
