La Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria (Missioners Claretians) ha celebrat 175 anys de la seva fundació per part del pare Antoni Maria Claret. L’Any Jubilar ha brindat l’oportunitat privilegiada de bussejar en els orígens per trobar un nou alè espiritual. A la Casa d’Espiritualitat Pare Claret de Vic vam tenir ocasió d’entrevistar el claretià Carlos Sánchez, prefecte general d’Espiritualitat i Vida Comunitària dels Missioners Claretians.

Quin va ser el somni missioner de sant Antoni Maria Claret?

Quan el pare Claret comença la predicació, Espanya feia molts anys que no sentia la Paraula de Déu, ja que els religiosos, que eren els predicadors, havien estat exclaustrats l’any 1835.

Per què va tenir tant d’èxit?

Va tenir molt d’èxit perquè el seu estil va marcar un canvi d’època. No infonia terror amb l’infern, com ho feien els predicadors marcats pel jansenisme, sinó que parlava de l’Evangeli amb paraules senzilles i cordials, amb exemples de la vida quotidiana. Un recurs molt important en la seva predicació era la devoció al Cor de Maria com un espai de tendresa i misericòrdia. La gent anaven a escoltar-lo. En els primers anys, la congregació es va dedicar només a les missions populars, a fer exercicis espirituals i a la catequesi. A poc a poc es va anar obrint a l’educació —el mateix fundador va enviar una carta en què demanava als missioners que es dediquessin a ensenyar als nens—, a les missions en zones de no cristians i a les parròquies. Així es van anar multiplicant els ministeris.

A través de quins ministeris responen avui el somni de Claret de predicar la Paraula?

Avui ens dediquem a anunciar la Paraula per diversos mitjans: l’educació, la parròquia, la predicació popular, cases d’espiritualitat, els centres de salut i rehabilitació, les publicacions, l’atenció a la vida consagrada, l’acollida d’immigrants, els marginats… Són diverses maneres de seguir fidels al somni de Claret de portar la Paraula de Déu, bé sigui parlada o viscuda, perquè el món conegui l’Evangeli de Jesucrist.

La congregació continua la seva expansió mundial. On neixen noves comunitats?

Ara estem fundant en nous països d’Àfrica. Acabem de fundar a Madagascar i al Sudan del Sud, un país maltractat per la guerra civil i que necessita ser reconstruït en la seva totalitat. Ja hi teníem presència gràcies al projecte intercongregacional Solidaritat amb el Sudan del Sud, però ara hi hem fundant la nostra pròpia comunitat. A l’Àfrica l’educació i el desenvolupament social, juntament amb l’evangelització, hi continuen sent un repte.

“Aquí a Europa els grans reptes són la transmissió de la fe enmig de contextos de secularització i l’atenció dels migrants”

A Europa, on va néixer la congregació, quin és el repte més gran?

Aquí a Europa els grans reptes són la transmissió de la fe enmig de contextos de secularització i l’atenció dels migrants. Tenim diversos projectes d’acollida i atenció a immigrants a Bilbao, al Casal Claret de Vic, a les Canàries, a Marsella. Estem buscant com consolidar i obrir més aquest camí.

I a Àsia? I a Amèrica?

A Àsia un repte molt important és el diàleg interreligiós. Com que allà hi ha religions arrelades de segles en la vida dels pobles, és imprescindible entrar en la saviesa d’aquestes tradicions i dialogar-hi, per construir plegats un projecte d’humanitat d’acord amb els valors del Regne de Déu. A Amèrica continua sent un repte l’atenció social en moltíssims pobles marcats per la pobresa i sistemes polítics corruptes. La nostra aposta és l’educació, juntament amb l’atenció als indígenes. Tenim projectes d’acompanyament a aborígens perquè visquin les seves cultures amb dignitat, defensin els seus drets i s’obrin a la globalització sense perdre la riquesa de la seva originalitat.