Un bon llibre obre la ment, estimula el cor, entrena per a la vida. Són paraules del papa Francesc, que ha volgut fer comprendre als futurs sacerdots, però també a “tots els agents pastorals” i a “qualsevol cristià”, la “importància de la lectura de novel·les i poemes en el camí de maduració personal”.
Amb la Carta sobre el paper de la literatura en l’educació, escrita el 17 de juliol i publicada el diumenge 4 d’agost, el Pontífex pretén “despertar l’amor per la lectura” i sobretot “proposar un canvi radical de ritme” en la preparació dels candidats al sacerdoci, per tal que s’ofereixi més espai a la lectura d’obres literàries. I és que la literatura pot “educar el cor i la ment del pastor”, ampliar la sensibilitat humana i conduir a “una gran obertura espiritual”. A més, la tasca dels creients, i en particular dels sacerdots, és “tocar” el cor de l’home contemporani, perquè “es commogui i s’obri davant de l’anunci del Senyor Jesús”, i en tot això “la contribució que la literatura pot oferir té un valor incomparable”.
En el text, el Papa subratlla els efectes beneficiosos d’un bon llibre, perquè potser “aquesta lectura ens obre nous espais interiors” que ens ajuden a no tancar-nos “en aquelles poques idees obsessives”, que després “ens atrapen de manera inexorable”. Una obra literària és “un text viu i sempre fructífer”. Quan llegim, “el lector s’enriqueix amb el que rep de l’autor” i això “li permet fer florir la riquesa de la seva pròpia persona”.
Segons el Sant Pare, cal dedicar temps a la literatura
És positiu que “en alguns seminaris se superi l’obsessió per les pantalles i se dediqui temps a la literatura”, a parlar de “llibres, nous o vells, que ens diuen moltes coses”, reconeix Francesc. “En el camí formatiu del qui emprèn el ministeri ordenat”, afegeix el Sant Pare, no hi ha espai adient per a la literatura, considerada “una expressió menor de la cultura que no formaria part del camí de preparació i, per tant, de l’experiència pastoral concreta dels futurs sacerdots”.
“Aquest enfocament no és bo”, afirma el Papa, atès que condueix a “una forma de greu empobriment intel·lectual i espiritual dels futurs sacerdots”, que així no tenen “un accés privilegiat, precisament a través de la literatura, al cor de la cultura humana i, més específicament, al cor de l’ésser humà”. Perquè, en la pràctica, la literatura té lligams “amb el que cadascú de nosaltres vol de la vida” i “entra en íntima relació amb la nostra existència concreta, amb les seves tensions essencials, amb els seus desitjos i els seus significats”.
Avui, per “respondre adequadament a la set de Déu de moltes persones, perquè no intentin sadollar-la amb propostes alienants o amb un Jesucrist sense carn”, els creients i els sacerdots, a l’hora d’anunciar l’Evangeli, s’han de comprometre’s a “poder-nos trobar amb un Jesucrist fet carn, fet home, fet història”. Per aquest motiu, observa Francesc, “un coneixement assidu de la literatura pot fer que els futurs sacerdots i tots els agents pastorals siguin encara més sensibles a la humanitat plena” de Crist, “en la qual la seva divinitat vessi plenament”.
A la carta, el Papa assenyala també les conseqüències positives que té per als estudiosos “l’hàbit de la lectura”, la qual ajuda a “adquirir un vocabulari més ampli”, “a desenvolupar diversos aspectes” de la pròpia intel·ligència; “estimula també la imaginació i la creativitat” i “et permet aprendre a expressar les teves narratives de una manera més rica”. Així mateix, “millora la capacitat de concentració, redueix els nivells de deteriorament cognitiu, calma l’estrès i l’ansietat”. En concret, la lectura “ens prepara per comprendre i, per tant, afrontar les diverses situacions que poden sorgir en la vida”, constata el Sant Pare.