En aquestes darreres setmanes Càritas Catalunya, conformada per les deu Càritas amb seu a Catalunya, ha anat presentant a la societat catalana la realitat de la seva tasca.

Per damunt de les xifres fredes, reiterades any rere any, hi ha realitats humanes amb motxilles pesades i somnis trencats.

Augmenten les necessitats vitals de les persones més vulnerables. Malauradament constatem com, de manera recurrent, “les diferències entre la mitjana de la protecció social de la Unió Europea i la de l’Estat espanyol en el seu conjunt són molt notables” (Francesc Roig, president Càritas Catalunya, presentació Memòria 2023).

Al respecte, fa poc, l’Eurostat ens ha alertat que, per primera vegada, som el país de la zona euro amb un major risc de pobresa. Amb dades actuals, prop de 13 milions de persones a Espanya estan en aquest llindar de la pobresa (INE, tasa AROPE, feb. 2024), mentre que a Catalunya 2,2 milions de persones estan en risc d’exclusió social (Fundació FOESSA, 2022). Dades no gaire diferents de les de l’any passat i anteriors.

En la memòria presentada, Càritas Catalunya informa que ha atès prop de 250.000 persones amb unes despeses destinades a programes i projectes d’acció social d’uns 40,5 milions d’euros.

A més, cal destacar la feina que fan les 10 empreses d’inserció sociolaboral de Càritas a Catalunya que han donat feina a més de 1.200 persones, amb un volum de gestió de prop de 43 milions d’euros.

Per a poder portar a terme tota aquesta tasca de servei i de dedicació de recursos, ens ha estat fonamental l’aportació de les més de 11.000 persones voluntàries i 640 persones contractades. També és just destacar el suport rebut de prop de 20.000 col·laboradors, entre socis, donants i empreses.

En el conjunt de l’Estat espanyol, la Confederació de Càritas Espanyola, per la seva part, ha acompanyat 2,6 milions de persones amb uns recursos destinats de quasi 487 milions d’euros. Són xifres molt i molt importants, que reflecteixen la realitat de la situació actual i el greu problema que tenim per solucionar.

La missió de Càritas és l’acollida i l’acompanyament a les persones més vulnerables de la nostra societat. Una missió que portem a terme degut a les mancances de les polítiques desenvolupades per les administracions públiques, que són les que tenen la responsabilitat davant la societat de combatre les desigualtats i treballar a fons per eliminar les situacions de pobresa enquistada que estem patint.

Com deia al principi, no ens podem quedar amb la tasca de Càritas només detallant xifres de persones ateses, edats, procedències, gènere…

Hem de centrar-nos en les mancances que les polítiques públiques haurien d’adoptar com a prioritàries per lluitar decididament cap a solucions estructurals.

Fa pocs dies hem conegut la notícia que la Generalitat de Catalunya gestionarà de forma integral l’Ingrés Mínim Vital (IMV), però del pagament seguirà encarregant-se el govern central. Ja tenim una altra eina a sumar a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), tot i que aquesta cal actualitzar-la i modificar-la. Com hem denunciat moltes vegades, només el 9,8% de les persones ateses per Càritas a Catalunya són perceptores o bé de l’IMV o de la RGC. Desitgem que la bona gestió pugui arribar a totes aquelles persones que necessiten ser protegides.

A Càritas ens continuen preocupant, i molt, tot un seguit de drets conculcats que fins ara no estan tenint una solució digna.

Parlem, entre d’altres, del dret a la bona administració i a la protecció social; l’accés i el manteniment de l’habitatge digne; la dignificació de les persones sense llar i en situació d’exclusió residencial; l’actualització de la Cartera de Serveis de la Generalitat de Catalunya; la disposició de plans d’ocupació flexibles i que permetin la regularització; l’agilitació de l’emissió de tots els informes  d’estrangeria i la millora dels tràmits; la protecció efectiva de la infància en situació d’exclusió social, o la garantia del dret a l’alimentació entre d’altres. Sense oblidar que cal seguir combatent les feines a precari i l’alt índex d’atur que afecta a prop de la meitat de les persones ateses per les Càritas amb seu a Catalunya.

D’altra banda cal una acció decidida i conjunta, d’acord amb la legalitat, per resoldre el problema de l’empadronament als municipis de Catalunya.

Són molts els fronts oberts, com sempre estem al costat de les administracions per aportar solucions, però cal que aquestes afrontin les seves responsabilitats davant d’quests éssers humans necessitats de dignitat i solucions.

En la presentació de la Memòria 2023, el Cardenal Omella, recordant la primera carta de Sant Pere, ens diu que “hem de ser portadors d’esperança per als germans que més pateixen i que massa sovint oblidem”.

D’altra banda, el nostre president de Càritas Catalunya avisa: “Vivim sobre un teulat de vidre, molt fràgil, tan fràgil que en qualsevol moment pot saltar l’espurna de la revolta social, que ara mateix està continguda per l’economia submergida.”

NO sé si es pot interpretar que aquest és un penúltim avís de Càritas sobre la greu situació que pateixen les persones vulnerables, o potser sí?