La Literatura ha estat sempre per a mi, des de la joventut, una font d’inspiració, fins i tot en el camp de la fe i de la meva relació amb Déu. Avui faré referència a dos versos d’alguns poemes que em van impressionar des que els vaig conèixer.

El primer –quan gairebé tenia quinze anys- va ser d’un clàssic: La Celestina. Jo començava a tenir amb Déu una relació d’amistat i d’intimitat potser molt jovenívola i massa sensible, però que em produïa una força a la meva vida que agraeixo molt a Déu.

Recordo que –llegint aquella novel·la clàssica de l’Edat Mitjana- em van impressionar les paraules de Calixto a la seva estimada, Melibea: “Melibeo soy y a Melibea adoro, y en Melibea creo y a Melibea amo”.

Jo coneixia per aquella època adolescent els  “amors” o petits i innocents “ligues” d’aquell temps. Però també tenia la sort de conèixer, encara millor, el goig d’estimar i ser estimada per Déu, en especial des de la seva humanitat, en Jesús.  Per això deduïa que estimar amb tot el cor Jesús, el Crist, era el que de veritat ens feia merèixer d’alguna manera el nom de “cristiana” que no el podia concebre fora d’aquell amor apassionat com el de Calixto a Melibea.

Sí, potser semblarà ridícul per als joves d’avui dia, malgrat que sé per experiència d’educadora que ho poden entendre molt bé. Sempre ho he pogut comprovar amb un verset preferit meu, d’una altra època literària més propera. “Qué alegria más alta vivir en los pronombres”, de Pedro Salinas a La voz a ti debida.

Podeu bé entendre que les meves al·lusions siguin sempre a poesia castellana i no catalana –“temps eren temps”-, que estava vedada en la meva carrera.

Però tant se val pel tema que ens afecta. I és que m’agradaria  que sempre que diem que som “cristians” ho diguéssim amb la mateixa devoció o entusiasme que suposa el “nom” o el “pronom” que ens defineix. És a dir que poguéssim assegurar el mateix que Calixto amb la seva relació íntima: Sóc cristiana perquè a Ell “adoro, estimo, i crec”, sabent que aquest pronom no necessita especificar-ho perquè visc en la seva alegria: la de saber que quan dic Ell, només és Ell… Jesús.