A les xarxes hi ha itineraris per a una lectura completa de la Bíblia. Si a més, aquesta proposta es fa amb un bon vídeo que entri bé pels ulls, fàcilment la proposta ens sedueix.

A priori, semblaria que la forma més fàcil i senzilla d’emprendre aquesta lectura completa seria tenir en compte l’ordre de les edicions impreses publicades. Així, començaríem pel Gènesi i avançaríem llibre a llibre… Però no és la millor opció. Per què?

Fa anys, després d’una xerrada, una persona se’m va acostar i em va preguntar com podia fer una lectura completa de la Bíblia, perquè l’havia començat quatre vegades, i sempre s’aturava en el mateix llibre. Li vaig dir: “No cal que m’ho digui. Vostè es queda sempre en el Levític.” Aquest mètode de lectura “ordenada” potser podria servir a un historiador, però una lectura creient ha de tenir sempre en compte que la clau de lectura de la Bíblia és Jesús i, per tant, l’Evangeli.

Els itineraris que se’ns ofereixen des de la xarxa solen començar pel Nou Testament, però molt sovint ho fan des del quart evangeli (el de Joan) que presenta un llenguatge i contingut altament simbòlic. Potser no ens frenarà, com en el cas del Levític, però és probable que només n’entenguem la meitat de la meitat.

Per a una lectura completa de la Bíblia, per descomptat que cal començar per la clau, Jesús, és a dir, pels evangelis, bé sigui pel més breu, Marc, pel més ordenat, Mateu, o pel més difícil d’entendre des de la nostra mentalitat actual, Lluc. Després dels sinòptics, seria bo passejar per la vida de les primeres comunitats cristianes, els Fets dels Apòstols. Sense oblidar, és clar, que hi ha un altre itinerari magnífic en paral·lel que ens ofereix l’Església en la seva litúrgia diària: la dosi de Paraula que contenen les lectures de la missa de cada dia.