Noemí Cortès, actual presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, va rebre l’11è Memorial Cassià Just, el 18 de juliol passat. Un guardó que lliura anualment la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i que, en aquesta edició, ha volgut agrair la contribució d’aquesta entitat, nascuda el 1966, per fer arribar a la societat els textos bíblics en català. 

Com a actual presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, has rebut l’11è Memorial Cassià Just. A qui fas extensiu aquest reconeixement?

Aquest reconeixement va en primer lloc a les persones que van iniciar la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya en plena dictadura franquista, moguts per un desig de posar les eines al poble evangèlic català per poder viure la fe en la seva llengua, en català. I evidentment per a totes aquelles persones que al llarg d’aquests anys han estat al nostre costat i han recolzat la feina que es feia, és a dir, a tots els membres de la Institució que al llarg d’aquests anys han ajudat amb el seu esforç i compromís i ens han animat a continuar sempre endavant sense defallir.

Quines han estat les principals contribucions de la Institució Bíblica Evangèlica al llarg de la seva història?

Ja abans de la constitució pròpiament de la IBEC el 1966, (en aquell moment amb el nom de Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya), s’edita Cants de Glòria, un himnari amb himnes tots en català. El primer himnari va sortir el 1965 i va anar-se ampliant fins a la darrera publicació, el 1997, amb 274 cants. Per als evangèlics és molt important la música i forma part de la nostra celebració cúltica, podríem dir que no hi ha un culte evangèlic sense música.

Mentrestant va començar a preparar-se una revista per fer sentir la veu a la societat: Presència Evangèlica, que sortiria per primer cop el 1968 i que després de més de 50 anys mai no ha deixat de publicar-se i d’arribar a les cases de manera trimestral.

Al llarg d’aquests anys i fins al 2000 un equip de persones evangèliques han anat fent la traducció de la Bíblia al català. Les primeres traduccions es van publicar en separates fins que tota la Bíblia va veure la llum el setembre del 2000: la Bíblia del 2000, o la BEC, en una versió de Pau Sais i Samuel Sais.

En acabar la traducció de la Bíblia es va treballar en el Nou Testament interlineal grec-català i s’ha continuat en les versions interlineals hebreu-català de les quals ja ha sortit el Gènesi, l’Èxode i els Salms.

També al llarg d’aquests anys s’han publicat diversos llibres de diferents temàtiques com Mirant endavant, de Benjamí Planes, Jacob contra l’Àngel i La Bíblia en veu de dona de Josep Monells, entre altres títols.

Com incideix socialment i culturalment a Catalunya la Bíblia evangèlica en català?

Tots els pobles han de poder tenir al seu abast la Bíblia en la seva llengua, els cristians evangèlics tenim com a llibre de referència únicament la Bíblia i consideràvem important i necessari tenir una Bíblia traduïda per un equip de persones que busquessin una traducció literal i adequada per al seu estudi i per guiar les nostres vides, com és el cas de la BEC en la traducció de Pau Sais i Samuel Sais.

També és bo per a un país que la societat pugui tenir opció a escollir la versió de la Bíblia que vol llegir i poder gaudir de diferents traduccions que ens enriqueixen com a persones i com a cristians. Igual que pot passar a aquelles persones que busquen accedir als textos encara que sigui per un motiu purament cultural.

Creiem que treballar i oferir els textos bíblics en català ajuda a donar una visió de país obert i culturalment fort.

En quins projectes treballen actualment?

Estem feliços de poder dir que estem treballant en el projecte lloem.cat per dotar el poble català de música evangèlica en versions actuals, continuar treballant en les versions interlineals hebreu-català de l’Antic Testament, la recerca històrica indagant sobre els cementiris evangèlics… entre altres projectes.

Visitem esglésies i institucions per explicar el nostre projecte i fer palesa la necessitat de normalitzar el català i viure-ho com un fet necessari i imprescindible al nostre país.

Participem en molts actes i celebracions religioses treballant per fer presents les relacions amb altres conviccions i entitats religioses.

I evidentment potenciem i ressaltem el paper de la dona fent visible aquesta realitat –una realitat que en el món evangèlic era força més habitual però no tant en altres confessions– seguint l’ensenyament bíblic que tots som iguals als ulls de Déu: “Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús” (Gàlates 3,28).