El text de Marc que llegim aquest diumenge, entre d’altres, palesa que si hi havia un grup religiós jueu que treia de polleguera Jesús, era el dels fariseus, on “militaven” també alguns mestres de la llei. No és que Jesús hi estigués enemistat. Lluc ens diu que un d’ells l’invità a menjar (7,36; 11,37) i Joan parla del fariseu Nicodem, la trobada amb Jesús del qual és ocasió d’un bell relat sobre l’acció salvífica del Fill de Déu (Jn 3). En l’escena que proclamem avui, la crispació de Jesús es fa evident, sobretot, quan els fariseus li retreuen “que els seus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures”.
Aleshores Jesús els recorda allò que Isaïes ja havia profetitzat: “Aquest poble m’honora amb els llavis, /però el seu cor es manté lluny de mi./ El culte que em donen és buit,/ les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” En el cas dels fariseus l’anunci es concreta de manera existencial i Jesús no s’ho calla: “Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.”
Els fariseus es vantaven de la seva autoritat en la interpretació de la llei. En temps de Jesús aquestes “lleis” se les coneixia amb el nom de tradició dels antics. El mètode de concretar l’aplicació de la Llei, tot aprofundint-la i ampliant-la, també l’utilitza Jesús, però amb un esperit molt diferent del dels fariseus. D’aquí la controvèrsia entre ells. Amb el seu escrúpol, els fariseus desvinculaven del cor de l’home el compliment de la Llei, substituint-la i fent-ne tradició dels homes, mers preceptes humans.
Jesús apel·la a l’escolta i comprensió conscient de la gent que l’envolta: “No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur.” Jesús insisteix: la fidelitat a Déu i als seus manaments es decideix en l’àmbit interior i conscient humà. Rentar-se o no les mans ritualment no compromet a res. “Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.”
El text de l’evangeli d’avui ens somou de manera especial. Ens empeny a situar-nos de forma conscient davant del que som i volem ser i fer. Igualment, ens col·loca de manera crítica enfront del món que ens envolta, esclau de tantes “intencions dolentes” i del mal que se’n deriva, que el fan i ens fan impurs. No volem “rentar-nos les mans”. Volem ser fills de la Llum perquè el Fill de Déu és en el cor d’aquest món, “per salvar-lo per mitjà d’ell” (Jn 3).
