Tot i que la festa litúrgica de la Mare de Déu de la Cinta se celebra el primer dissabte de setembre, és el primer diumenge quan les tortosines i els tortosins aclamen la seva patrona i la reben amb aplaudiments i cants en una catedral plena a vessar de fe, de devoció mariana, de gent que canta a una sola veu: “Nostra Cinta sobre tot.”

Amb la festa de la Mare de Déu de la Cinta a la capital, com a preàmbul, tota la diòcesi es disposa a viure i a celebrar la benaurada Verge Maria que, en la festa de la seva Nativitat, va ser constituïda patrona principal de la diòcesi l’any 1867 pel papa Pius IX.

La nostra és una diòcesi de forta tradició mariana en la qual Maria es fa present per tota la geografia. Són 47 les parròquies dedicades a la Mare de Déu i 61 les ermites, capelles i santuaris que en conserven i veneren la imatge. Amb Maria se’ns fan properes la tendresa, la mirada amorosa, el somriure i la maternitat de Déu que es revelen en cadascuna de les diferents advocacions amb les quals coneixem i venerem la Mare.

És ella la que ens diu “Feu el que Ell us digui”, i som nosaltres els que li diem sí, al seu estil, a la seva manera, fent-nos propers a les necessitats dels germans, com Maria ho va fer a Ain Karim, compartint amb la seva cosina Elisabeth l’esperança i l’anhel; a Canà de Galilea, obrint els ulls a les mancances i pobreses dels comensals; al peu de la creu, amb la presència ferma i callada, compadint-se, fent seu el dolor i el patiment del Fill.

El papa Francesc ens diu que Càritas és “la carícia, la tendresa de l’Església als seus fills”. Com Maria, també nosaltres a través del compromís caritatiu i social de les nostres parròquies, volem acompanyar la gent i ser per als altres ajut en el dolor i en la malaltia, en la soledat; font de compassió i de misericòrdia, de socors i d’esperança, consolació i vincle d’amor, causa d’alegria. Com Maria, també nosaltres a través de Càritas fem present Jesús al món.