El papa Francesc ha alertat sobre el “pecat greu” de qui busca allunyar els migrants i refugiats a la recerca d’una vida millor, i ha lamentat la “tragèdia” que es viu a les rutes migratòries quan ha denunciat la indiferència davant dels qui moren travessant deserts i mars.
El Pontífex ha estat molt clar quan ha dit que “hi ha qui treballa sistemàticament i amb tots els mitjans per expulsar els migrants. I això, fet amb consciència i responsabilitat, és un pecat greu”.
PAPA FRANCESC
“L’orfe, la vídua i l’estranger són els pobres per excel·lència, als quals Déu sempre defensa i ens demana que els defensem”
Francesc ha interromput el cicle de reflexions setmanals de les catequesis dels dimecres per abordar, en una intervenció especial, la situació que es viu a “mars i deserts” que, “per a molts, per a massa persones, són mortals”.
El Papa ha parlat en moltes ocasions del Mediterrani com a cementiri i en aquesta ocasió, ha lamentat que “la tragèdia és que molts d’aquests morts, la majoria, es podrien haver salvat”.
També ha rebutjat la creació de lleis “més restrictives” o “la militarització de les fronteres”, i ha assenyalat la necessitat “d’una governança global de la migració, basada en la justícia, la fraternitat i la solidaritat”.
La solució, ha explicat, passa per “ampliar rutes d’accés segures i regulars per als migrants, facilitant refugi als qui fugen de guerres, violència, persecució i desastres diversos”.
El Pontífex ha parlat del tràfic de persones i ha defensat accions contra “traficants criminals que exploten despietadament la misèria aliena”. Igualment, ha estat molt crític amb els qui “abandonen” els migrants als deserts, on acaben morint fora de la vista de tothom.
Déu al costat
En la reflexió, ha destacat el valor simbòlic del mar i del desert a la Bíblia, “llocs de patiment, de por, de desesperació, però alhora temps de pas cap a l’alliberament”. Per això, ha dit que “Déu mateix travessa el mar i el desert”, compartint “el drama dels migrants. (…) Déu és amb ells, no amb qui els rebutgen”.
El Papa ha elogiat els “bons samaritans” que s’esforcen per “ajudar i salvar” els migrants, “un signe d’una humanitat que no es deixa contagiar per la mala cultura de la indiferència i el descart”.
Parlant d’una “lluita de civilització”, Francesc ha dit que “hi ha moltes maneres d’oferir la pròpia contribució, en primer lloc, la pregària”: “Estimats germans i germanes, unim els nostres cors i forces perquè els mars i els deserts no siguin cementiris, sinó espais on Déu pugui obrir camins de llibertat i fraternitat.”