Els laics a Cuba són veritablement el pilar de l’Església. El reduït nombre de sacerdots i les escasses vocacions constitueixen reptes importants per a la tasca pastoral. En total hi ha 3.700 laics compromesos, cosa que significa que per cada sacerdot hi ha 10 laics que donen vida a les comunitats. La missió d’anunciar Jesucrist i el Seu missatge d’esperança continua arribant a cada racó de l’illa gràcies a aquests homes i dones.

“El meu somni és que aquesta comunitat tingui una capella.” Aquest és l’anhel de la Rosa. Ella viu a Camagüey, però casa seva no és com les altres. En creuar el llindar de la porta trobem una paret coberta amb una cortina de tul blanc i decorada amb flors, de la qual penja una creu, i a un costat la figura de la Mare de Déu de la Caritat, patrona dels cubans. A sota, una taula coberta amb unes estovalles de puntes i una altra de més petita amb un missal que reposa sobre un coixí, una campaneta i una espelma. I al petit espai que queda, molt a prop els uns dels altres, hi ha tres bancs de fusta i cadires. És una “casa de missió”.

A moltes zones de Cuba la manca de temples és molt gran, alguns es van desplomar per no haver aconseguit permís per renovar-los, d’altres mai no van ser retornats després de la revolució comunista, nombrosos han patit les inclemències dels huracans. La comunitat viu la fe en aquestes cases de missió. La Rosa assegura: “Aquí a més de celebrar la missa, fem catequesi, trobades amb matrimonis, celebrem batejos, les novenes. És gairebé una parròquia. Aquesta és casa meva.”

Així es transmet la fe a Cuba, porta a porta, un per un. Per dur a terme aquest servei la seva formació permanent és fonamental. Per això l’Església cubana necessita ajuda per instruir-los i que facin seva la Doctrina Social de l’Església.

El Jorge és diaca permanent a Ciego de Ávila i predica la paraula de Déu, celebra el sagrament del baptisme i el del matrimoni. També s’encarrega de formar els pares que van a batejar els seus fills o els que es preparen per al matrimoni. “El meu lema d’ordenació diaconal és ‘La meva família i jo servirem el Senyor’. Vaig tenir l’oportunitat d’emigrar i no he marxat. És la vocació que Déu em va regalar.”

Apropar-se a les cases de missió, compartir amb els agents de pastoral, parlar amb les catequistes de les comunitats més rurals i veure aquesta Església viva sostinguda pels fidels dona molta esperança. Laics com la Rosa o el Jorge són sal i llum d’una Església missionera que persisteix amb fe i fortalesa. Al seu costat hi ha Ajuda a l’Església Necessitada, que acaba d’engegar la campanya “L’Església a Cuba. On amb tu res és impossible”. Més informació i donatius: www.ayudaalaiglesianecesitada.org.