Casada i mare de dues filles, diplomada en Treball Social i amb un Postgrau en direcció estratègica d’Organitzacions no Lucratives, Marta Fortuny i Daviu compta amb una sòlida experiència a Càritas Diocesana d’Urgell, on treballa des de l’any 2004. Al llarg d’aquests anys, ha liderat diversos projectes i, actualment, exerceix com a coordinadora general dels serveis de Càritas Diocesana d’Urgell. És vicedirectora de Càritas Diocesana d’Urgell i coordinadora de l’Àmbit social de Càritas Catalunya.
El proppassat mes de juny va ser nomenada vicedirectora de Càritas Diocesana d’Urgell. Què suposa per a vostè aquest nou càrrec?
És com una fita més en el meu compromís de treball envers els més vulnerables del nostre bisbat. Ara podré fer-ho des d’una nova faceta com ho és la direcció de la gestió de l’entitat, compartint aquesta tasca amb en Josep Casanova, director de Càritas d’Urgell, amb qui sempre he treballat i compartit estretament les tasques de gestió.
Podré continuar posant en pràctica l’acció caritativa des d’una vessant institucional, però sense oblidar la meva experiència de treball de base, ja que durant la meva etapa a Càritas d’Urgell he participat de forma directa en els diferents projectes, sempre tenint present el nostre document d’identitat que diu: “Càritas no és una organització més, no és un organisme oficial desvinculat de la comunitat eclesial i del seu ministeri, i no és una acció perifèrica, ni tampoc una acció de lliure elecció en el conjunt de les activitats pastorals”. Soc molt conscient que mai no ens hem d’aturar en el treball i la cura de fer les coses com les hem estat fent en els últims anys i, alhora, hem d’investigar i trobar contínuament noves formes de compromís en aquest servir, acompanyar i defendre a les persones necessitades i febles de les nostres comunitats.
Quina és la situació social actual a la diòcesi d’Urgell?
A Càritas d’Urgell estem recollint avui els fruits del que es va “plantar” fa 13 anys. Us ho explicaré: aleshores es va manifestar que calia acostar-se més als usuaris, descentralitzar serveis i alhora ajudar les Càritas parroquials, a causa de la particularitat del nostre bisbat, amb molt territori i poca població. Així va ser com es va iniciar el desplegament territorial de la nostra acció. S’han creat 5 centres d’activats, situats estratègicament al territori. I hem fet ben nostre un lema que, enguany, ha acabat sent el de la campanya de Corpus: “Allà on ens necessites obrim camí a l’esperança”.
M’agradaria apuntar que la nostra tasca és important perquè afecta a tot el col·lectiu que envolta les persones que ajudem: així, l’any 2023 Càritas Diocesana d’Urgell ha acompanyat un total de 1.055 llars i 2.454 persones. I com que la nostra xarxa d’atenció s’està fent cada vegada més propera als indrets on les persones tenen necessitat, s’ha arribat a 53 poblacions del nostre bisbat amb serveis molt ajustats a les necessitats de la gent de territori.
Quins són els principals elements que porten a l’exclusió?
Fent una foto de la realitat, la precarietat laboral i l’exclusió residencial són els principals elements que porten a l’exclusió. Una exclusió especialment acusada en famílies amb infants i adolescents, llars monoparentals i joves: els col·lectius en situació de major vulnerabilitat. Posem-ho en xifres: un 73% de les persones que s’han adreçat a Càritas Diocesana d’Urgell han estat famílies amb menors; i un 19% conformaven famílies monoparentals. En aquest col·lectiu un 28% té ingressos per treball, una xifra que segueix creixent, i enguany és un 8,5% més respecte l’any anterior: això vol dir que la gent treballa, però no arriba a finals de mes. I les persones que ens han demanat ajuda, també viuen en situació d’inquietud el seu aixopluc: un 74% viu en règim de lloguer i un 10% en relloguer, una situació que augmenta al nostre bisbat. A la nostra diòcesi la pobresa segueix sent molt femenina, ja que el 54% de les demandes són de dones; tot i que aquest índex ha baixat dos punts respecte l’any anterior…; i aquí cal assenyalar que la xifra l’expliquem, en part, degut a l’atenció a persones en situació administrativa irregular, un grup que ha augmentat un 11% respecte l’any anterior: actualment, un 31% de les persones ateses són irregulars.
Quina és l’aposta de Càritas Diocesana d’Urgell per revertir aquesta situació?
Volem ser resolutius i donar respostes, i és per això que hem apostat -i ho continuem fent- pel treball com un element integrador. Voldria destacar el treball realitzat en aquest àmbit per part de la nostra Càritas a través del Grup Grapats. El Grup Grapats, que està constituït per les empreses NouGrapats Empresa d’Inserció, i de Grapats Centre Especial de Treball, ja té desplegades diverses línies de negoci; encara que va començar amb el reciclatge de roba, avui disposem de molts altres serveis: de bugaderia, de lloguer de material per esdeveniments, de recollida i lliurament de paqueteria ecològica… L’empresa d’inserció compta amb 11 treballadors d’inserció i el centre especial de treball compta amb 15 treballadors amb discapacitats.
Ara que comença el nou curs escolar, quines activitats tenen previstes a Càritas Diocesana d’Urgell a nivell educatiu?
Justament, els infants i joves avui són el col·lectiu més fràgil de la nostra societat. Un infant que viu en precarietat és un adult que viurà en precarietat molt possiblement… Així que, si volem ser coherents amb el nostre model d’acció, hem de continuar prioritzant en els propers anys els projectes del Programa infants i joves. Aquest és el nostre objectiu, i ho fem de diverses maneres: amb temps i persones que ajuden en el reforç educatiu dels nens i nenes de 6 a 13 anys; amb grups de persones voluntàries que els acompanyen també en activitats educatives i de lleure en diversos indrets del territori; amb la Unitat d’Escolarització Compartida, a Balaguer, una unitat especial que hem creat per ajudar els nois i noies amb dificultats per seguir el currículum escolar convencional per problemes diversos… Actualment, hi reben classe 9 joves. I per últim i també molt important per a nosaltres, amb el projecte de la conscienciació i sensibilització dels nens i joves sobre temes socials i de medi ambient. Ho fem a través de tallers que hem titulat “Treballem els valors” i que impartim en les diferents escoles i instituts del nostre bisbat. Els participants treballen valors com la solidaritat, la sostenibilitat, la justícia…
Quina és la seva tasca com a coordinadora de l’Àmbit social de Càritas Catalunya?
Les funcions que desenvolupo com a coordinadora de l’àmbit social són coordinar, dialogar i cohesionar el treball de les persones que coordinen les diferents comissions i grups de treball de Càritas Catalunya de l’àmbit social; actualment hi ha 4 comissions i 2 grups de treball. És una tasca molt engrescadora, perquè m’ajuda a tenir una fotografia de tot el que està passant a cada indret, amb les seves particularitats i necessitats.
Com a coordinadora de l’Àmbit social de Càritas Catalunya, quins són els temes prioritaris per al curs 2024-2025?
Les prioritats de l’àmbit social són, pel que fa a la Comissió d’Acollida, acompanyament i necessitats bàsiques, la cobertura de les persones que demanen ajuda. Volem també dissenyar un pla que ens permeti realitzar una bona transició del canvi de model de distribució d’aliments cap a una fórmula més respectuosa i més ajustada a les necessitats reals de cada usuari.
Una altra prioritat oberta ara és l’encarregada a la Comissió de Migracions: cal definir accions de sensibilització i incidència pública en relació a la vulneració de drets que pateixen les persones ateses a Càritas. I també és una prioritat la tasca de la Comissió Sociolaboral i d’Empreses d’Inserció Sociolaboral (EIS). Estem ja treballant en la campanya de promoció de les EIS que depenen de les 10 Càritas diocesanes i que ja vam iniciar amb la Publicació i presentació del Catàleg de serveis de les Empreses d’Inserció Sociolaboral – EIS.
El 23 d’octubre tindrà lloc la VI Escola de Formació de Càritas Catalunya al Seminari Salesià Martí Codolar de Barcelona. Quins són els tallers que estan preparant per a la formació de l’Àmbit social?
Tenim a sobre de la taula diverses qüestions de gran importància en aquest moment, perquè estan passant moltes coses, i la vida i les situacions vitals de la societat ens estan empenyent. He parlat abans d’una qüestió de gran interès per a nosaltres: la pobresa que passa de pares a fills no només per una situació puntual econòmica: també significa una assimilació de creences, de posicionament vital que marca el fill, i que fa que en el futur li manquin capacitats creatives: d’això en diem pobresa intergeneracional. Com és i de quina manera es transmet? Però també, en un altre ordre de coses, en les formacions que es realitzaran en la propera VI Escola de Formació de Càritas Catalunya farem tallers per formar-nos en com acompanyar amb drets, i també per ajudar-nos a cuidar la nostra salut emocional. Perquè de la nostra bona salut emocional depèn la qualitat del que donem als nostres usuaris, i l’acompanyament que en fem.
Diumenge 1 de setembre, l’Església va celebrar la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, amb el lema “Espera i actua amb la creació”. Què podem fer per la casa comuna?
Càritas Diocesana d’Urgell, des de l’encíclica Laudato Si’ (2015), va iniciar una reflexió i procés per tal de realitzar diferents accions per fer visible l’aposta de Càritas cap al canvi a la veritable consciència ecològica i al mateix temps provocar un canvi cap al consum responsable, tot promovent la participació comunitària. Renovarem aquest compromís en aquesta Jornada. Realitzem accions de conscienciació i sensibilització a través de diferents tallers amb les nostres persones voluntàries i a les escoles i instituts, i ho posem en pràctica a través de les empreses del Grup Grapats que tenen cura de les persones i la casa comuna.
Dissabte 21 de setembre tindrà lloc l’ordenació episcopal i presa de possessió de Mons. Josep-Lluís Serrano com a bisbe coadjutor d’Urgell…
Des de Càritas Diocesana d’Urgell l’acollim amb molta joia i esperança. En un futur serà el president de la nostra Càritas Diocesana en substitució de l’arquebisbe Joan-Enric Vives. Com ens ha demanat, pregarem per ell perquè pugui exercir el ministeri confiat a la nostra diòcesi.
