Ens trobem de camí cap a Cesarea de Filip, ciutat limítrofa al nord amb el món pagà. Jesús ha triat aquest escenari per la seva llunyania del centre religiós del judaisme. Per primera vegada vol saber què diu la gent sobre ell. Tres respostes constitueixen una totalitat: reflecteixen les diferents opinions, algunes d’elles encontrades, que s’havien format els Dotze sobre la seva persona. En el centre, Marc ha col·locat a dretcient els qui l’identifiquen amb Elies, un profeta violent que clamà foc del cel perquè aniquilés els profetes de Baal, com ens recordarà Lc 9,54 (segons Beza, amb el suport de les versions antigues); els qui l’identifiquen amb Joan Baptista pretenen un Messies que des del desert denunciï les institucions religioses d’Israel que ell considerava corruptes; en canvi, uns tercers l’identifiquen amb un dels grans Profetes.
Jesús no accepta el to triomfalista de la confessió de Pere que molts d’ells comparteixen: “Tu ets l’Ungit!”, els llança un exorcisme per considerar-los endimoniats i els prohibeix escampar-ho perquè podrien provocar un alçament messiànic. Ell es presenta com el Messies sofrent, en la línia del Segon-Isaïes. Evidentment, Pere no accepta que el Messies pugui fracassar i té la gosadia de llençar un conjur a Jesús. Aquest es gira i el conjura al seu torn: “Ves-te’n darrere meu, Satanàs!” Tres conjurs, l’un rere l’altre. Jesús invita Satanàs, personificat en Pere, a seguir-lo com a deixeble. L’ocasió és delicada. D’aquí que convoqui “la multitud” de seguidors ensems amb els Dotze invitant-los a “seguir darrere seu” (segons Beza), però posant ara una sèrie de condicions: “Si algú vol seguir venint darrere meu, que es negui [renegui, segons el Vaticà] a si mateix, carregui amb la seva creu i em segueixi.” Es tracta de començar de bell nou, però sota noves i dràstiques condicions, i ho motiva: “Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; però qui la perdi per causa de la bona notícia, la salvarà.” Beza posa l’accent en “la bona notícia”; el text usual ho amplia a Jesús: “Per causa meva i de la bona notícia.” Marc, el primer evangelista, ho centra tot en “l’evangeli / la bona notícia”.