L’Església sempre ha ensenyat que hem de pregar pels que han traspassat ja aquesta vida mortal, per anar a la definitiva i eterna.
El Ritual de les Exèquies, en la seva introducció, ens diu: “L’Església ofereix pels difunts el sacrifici eucarístic de la Pasqua de Crist, i resa i celebra sufragis per ells, de manera que, comunicant-se entre si tots els membres de Crist, aquests impetren per als difunts l’auxili espiritual” (n. 1).
Sant Isidor de Sevilla va comentar al respecte: “Oferir el sacrifici per al descans dels difunts és un costum observat arreu del món. Per això creiem que es tracta d’un costum ensenyat pels mateixos Apòstols. En efecte, l’Església catòlica l’observa a tot arreu; i si ella no cregués que es perdonen els pecats als fidels difunts, no hi hauria almoines per les seves ànimes, ni oferiria per elles el sacrifici a Déu.”
Sant Pau VI en la constitució apostòlica Indulgentiarum doctrina, sobre la revisió de les indulgències, va manifestar: “La pietosa Mare Església, especialment sol·lícita amb els difunts, donant per abrogat qualsevol altre privilegi en aquesta matèria, determina que es sufragui àmpliament els difunts amb qualsevol sacrifici de la missa” (Norma 20).
Sobre el tema que comentem, existeix la pràctica de celebrar 30 misses durant 30 dies seguits, sense interrupció, per un difunt; encara que no és necessari que les celebri el mateix sacerdot. Això és el que es denomina celebrar “les misses gregorianes” per un difunt.
Aquest costum ve de sant Gregori I Magne, Papa número 64 de l’Església. El seu pontificat va començar el 3 de setembre del 590 i va concloure, amb la seva mort, el 12 de març del 604. L’any 590 va ordenar que se celebrés la Santa Missa, durant 30 dies seguits, per un difunt, el monjo benedictí Justus del monestir de Sant Andreu, a Roma. El motiu va ser que el citat monjo havia posseït diners que no hauria hagut de tenir, pel seu vot monàstic de pobresa. I per això, sant Gregori va manar oferir 30 misses per la seva ànima.
Sembla que, actualment, s’està perdent força el costum d’oferir sufragis pels difunts, amb la celebració de la missa, i menys, el de celebrar les esmentades “misses gregorianes”.
Cal tenir present que els creients ens hem de sentir deutors amb els qui ens han precedit en aquest món. Per això el nostre millor homenatge i gratitud és demanar per ells, oferint l’Eucaristia, perquè el Senyor els condueixi a la llum de la seva presència.
