Setembre té per a Andalusia una sèrie de jornades festives entorn del dia 8, Nativitat de la Mare de Déu, i el 14, l’Exaltació de la Santa Creu. Còrdova es congrega al voltant del santuari de Nostra Senyora de la Fontsanta, la seva patrona, juntament amb els màrtirs sant Iscle i santa Victòria, recordant una llegenda que arrenca al segle XV amb l’aparició de la Mare de Déu a Gonzalo García i el guariment  miraculós de la seva esposa i filla en beure aigua que brollava en un hort al peu d’una figuera. Dins de la figuera apareixeria la imatge. Els cordovesos van començar a peregrinar a aquest lloc per beure de la “font santa” i pregar davant la marededéu trobada.

El santuari es va aixecar al segle XV per acollir-hi la imatge. El lloc on brollava l’aigua es va protegir i es va solemnitzar amb un templet que els cordovesos anomenen el pocito. El santuari de la Fontsanta va veure arribar obres d’art i exvots, portats fins i tot d’ultramar, com un Crist de canya mexicà o el famós caiman dissecat, testimonis de pervivència històrica i de llegendes cordoveses.

La imatge de la Fontsanta, amb el Nen Jesús als braços, està col·locada al seu cambril a l’altar major, entre rajoles del pintor Tomás Egea. Fa 51 centímetres d’alçada i és de fang cuit i policromat. L’original es va trobar trencada. L’actual s’atribueix al cercle de Lorenzo Mercadante de Bretanya, artista que vivia a Sevilla entre el 1453 i el 1467. Va resultar molt malmesa durant l’ocupació francesa del juny del 1808, però es va restaurar. El 1994 va ser coronada canònicament en un acte multitudinari. Aquests dies, entorn d’aquest santuari, se celebra una petita fira amb diferents actes culturals i religiosos.