Ens hem acostumat a mirar l’agulla de l’hidròmetre que marca el nivell d’aigua a les conques. “Si no beguéssim aigua, si ens estiguéssim a punt de deshidratar, la veu gairebé no ens sortiria”, comenta Anna Dot. L’artista va exposar al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, fins a l’inici de setembre. Aigües, llengües i oblits era el títol de la seva mostra.  

“Quan morim, els nostres cossos queden secs i aleshores no podem ni respirar ni parlar”, parafraseja Dot. Per a Tales de Milet aquesta era la certesa que li permetia afirmar que l’aigua és el principi de la vida. 

Això, també ho té clar l’Antònia, una masovera que m’acompanya a veure l’exposició. Fa anys que escriu un diari i “mai havia registrat tants dies seguits sense pluja”, diu. Mira com juguen els seus nets al carrer i, preocupada, afegeix: “Estic contenta de veure’ls créixer alegres, però quin futur els espera si no plou?”

Gemma Puig, presentadora del temps, va fer una conferència abans de Nadal, a la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Va parlar de com adaptar-nos als futurs escenaris d’emergència climàtica. Guardava esperança que les pluges arribessin a la primavera. I sí, alguna pluja va caure a l’abril.

L’estació segur que hi va tenir a veure, i potser també les processons i pregàries que es van succeir per demanar pluja. Per exemple, a Barcelona, es va sortir al carrer amb la figura del Sant Crist de la Sang.

Costums i rituals que s’han repetit al llarg dels segles. Les rogatives propluvia serveixen com a identificadors de llargs períodes de sequera. Hi ha paleoclimatòlegs, com Mariano Barriendos, que han estudiat la climatologia catalana, recuperant els registres eclesials sobre la celebració d’aquests actes. “Hi havia fins a cinc nivells de rogatives propluvia que consideraven cerimònies, processons, immersions de relíquies a l’aigua i pelegrinatges a Montserrat”, recorda Barriendos. 

Des de reflexions d’artistes fins a pregàries per la pluja, emergeix un teixit ric de significat que connecta la història, la cultura, la fe i els reptes de l’emergència climàtica.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!