El document de la Unesco La inteligencia artificial. ¿Necesitamos una nueva educación? (2023) se centra en els reptes que planteja la IA, en general i els referits específicament a l’educació. L’autora n’és la Dra. Rosana Morduchowicz, experta en la qüestió. Amb un llenguatge assequible, tracta una temàtica complexa i de plena actualitat. La IA ha vingut per quedar-se i, ben utilitzada, pot servir per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. Tanmateix, no és asèptica. Com digué Mattelart en el seu moment, l’accés al coneixement a través d’una tecnologia digital modifica l’estructura cognitiva dels subjectes i, en cap cas, resulta innòcua. Els algoritmes que alimenten la intel·ligència artificial creen bombolles digitals entorn d’un mateix i de les seves relacions a la xarxa. Afirma la Dra. Morduchowicz: “Les bombolles s’oposen a la idea de diversitat. Això limita la capacitat de reflexió i de decisió, justament perquè les decisions que es prenen estaran basades en una única perspectiva: la pròpia.” A El desorden político, Sánchez-Cuenca parla del biaix confirmatori: immersos en una sobre-informació, filtrem les evidències per quedar-nos amb allò que confirma les nostres idees originals. En definitiva, aquestes bombolles fragmenten i polaritzen la societat.
Si aterrem en el camp de l’ensenyament, el document emfasitza la importància del pensament crític. El conreu de la capacitat reflexiva dels infants i dels joves resulta cabdal. Sobretot l’aprendre a fer les preguntes rellevants. Aquestes, en donar peu a respostes significatives i a noves qüestions, incrementaran el coneixement a l’abast d’un mateix i dels altres. I això amb el benentès que no hi ha pensament sense un coneixement previ, forjat amb l’estudi de les diverses matèries i la lectura de les grans obres universals. El pensament crític es caracteritza per: qüestionar, desafiar arguments establerts, rebutjar les conclusions ràpides, detectar errors en el raonament, resoldre problemes i decidir, diu l’autora del document. I afegeix, citant Friedman: “És imperatiu que la tecnologia i la intel·ligència artificial només es facin servir per complementar i elevar el que ens diferencia com a humans: la nostra creativitat, la nostra curiositat, la nostra capacitat d’esperança, d’ètica, d’empatia, de determinació i col·laboració amb els altres.” Quan els professors encarreguen treballs purament descriptius, de síntesi o recopilatoris d’informació, els alumnes fan un ús de la IA per sortir del pas i estalviar-se feina, sense treure el profit que podrien d’una eina extraordinària. La IA ha de servir per reforçar el pensament crític i ha de ser objecte de crítica, alhora, per garantir-ne el caràcter ètic.