Al cap de pocs dies d’haver-se celebrat la festa de les Marededeus Trobades i l’inici del Mil·lenari de Montserrat, la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida va tenir l’original idea d’organitzar el vespre del 13 de setembre un acte a fi i efecte d’explicar “in situ”, és a dir, davant mateix de l’altar de la Moreneta, com s’ha dut a terme la seva restauració, inaugurada el 16 de juny.

Davant la sorpresa dels organitzadors, l’assistència fou molt nombrosa de lleidatans, confrares i devots de la Patrona de Catalunya que van acudir a l’acte per conèixer detalls i anècdotes de la restauració explicades pels mateixos artistes restauradors, José A. Ferrer i Lluís Capdevila. Tots dos van ser qualificats com a “grans professionals”, en paraules del director de la confraria, Josep Estruch, a l’inici de l’acte, i no van defraudar.

El primer de prendre la paraula va ser Lluís Capdevila, que després de distribuir entre els assistents unes fotografies amb imatges de diverses obres d’art del Museu Egipci de Barcelona, va explicar que la restauració els havia servit a ells per descobrir que l’altar havia estat construït seguint les mateixes tècniques dels artistes de l’antic Egipte: “La fusta del retaule està tota ella muntada i encolada, sense emprar ni un sol clau, com ho feien aquells artistes egipcis. I a hores d’ara, després de gairebé 70 anys de la seva construcció, podem dir que estructuralment està perfecte, sense cap fissura. Els ebenistes, fusters i artistes que van elaborar-lo amb notable mestria i destresa, sabien molt bé el que estaven fent”.

LLUÍS CAPDEVILA

“La fusta del retaule està tota ella muntada i encolada, sense emprar ni un sol clau, com ho feien aquells artistes egipcis”

Per la seva banda, el restaurador José A. Ferrer va dedicar la seva intervenció a comentar com havien dut a terme la restauració de l’altar en la qual van emprar 50 dies de treball durant tot el mes de maig i els primers dies de juny: “Vam haver d’actuar en algunes parts de retaule que tenien desperfectes a la fusta, però s’ha de dir que no estava gaire afectat pels corcs, però sí que hi havia moltíssima brutícia acumulada, ocasionada especialment pels fums dels ciris que l’havien ennegrit i que n’impedia veure la policromia original. Ha calgut primer netejar-ho a fons, extraient-ne la pols a base de productes sintètics, per poder així recuperar el daurat a l’aigua, una tècnica que l’artista Llucià Oliva, autor de la policromia, dominava a la perfecció”.

Ferrer explicà que havien emprat 500 fulls de pa d’or per recuperar algunes part de la policromia i que en tot moment van seguir les normes de restauració de la Declaració de Venècia de l’any 1964, “que els restauradors hem d’aplicar”.

Ferrer va explicar que el cambril està tot ell pintat amb colors vegetals i pigments al temple, que ha calgut recuperar en algunes parts més deteriorades: “Va ser quan vam descobrir una petita decoració floral que no era visible i que hem deixat a la vista. També, com a curiositat, hem descobert que les tres voltes del cambril, que tothom pensava que eren de fusta, estan traçades amb canyes i guix, en un treball artesanal sense parangó”.

JOSÉ A. FERRER

“Vam descobrir una petita decoració floral que no era visible i que hem deixat a la vista”

Tots dos artistes restauradors van concloure dient que l’altar de la Mare de Déu de Montserrat és el millor de la Catedral Nova de Lleida i que la seva restauració ha servit també per contemplar-lo amb uns altres ulls: “Ens hem sentit veritablement honorats i orgullosos d’haver intervingut en la restauració visual d’aquest impressionat altar, una joia d’art i de fe que calia posar en valor”.

L’acte va concloure amb una part musical dedicada a temes montserratins, a càrrec de la mezzosoprano Anna M. Prada acompanyada al piano per Mn. Joaquim Mesalles, mestre de capella de la Catedral de Lleida. Finalitzà amb tots els assistents drets i cantant el Virolai, per tot seguit pujar al cambril a venerar la Moreneta.

RETAULE DE 10 METRES D’ALÇADA

El retaule de la Patrona de Catalunya de la catedral de Lleida fa 10 metres d’alçada. D’estil neoclàssic, segons projecte de l’arquitecte Lluís Domènech, està tot ell tallat amb fusta de pi pel gran tallista lleidatà Ramon Borràs Vilaplana i daurat tot ell per l’artesà daurador Llucià Oliva. 

Així mateix el cambril acull la venerada talla de la Mare de Déu de Montserrat, del reputat escultor Josep M. Camps i Arnau, amb plafons d’estil modernista decorats per Vilaró i Valls, amb unes extraordinàries pintures murals de Josep Obiols. Fou inaugurat el 28 de setembre de 1955, farà 70 anys.