L’exposició Montserrat, 1.000 anys, una col·laboració entre la Direcció general de Difusió de la Generalitat de Catalunya i l’abadia de Montserrat amb motiu del mil·lenari de la fundació del monestir, es pot visitar fins al proper 6 de gener al Palau Robert de Barcelona.
Comissariada per Marc Sureda, conservador del Museu d’Art Medieval, i Sergi Martin, d’Abacus, la mostra presenta les claus d’aquesta fita extraordinària a través d’un viatge virtual inèdit al cor del monestir i dels testimonis de molta gent que hi ha establert vincles de tota mena. I dona la benvinguda als visitants amb una cèlebre frase, del 1816, de Goethe: “Enlloc no trobarà la persona la felicitat i la pau sinó en el seu propi Montserrat.”
Segons els comissaris, els objectius de l’exposició, són tres: explicar l’essència de Montserrat com a muntanya, monestir i santuari, inalterada al llarg de mil anys; transportar el visitant a llocs normalment no accessibles de l’interior de Montserrat, tot proveint eines per a la seva comprensió, mitjançant la realitat virtual, i donar a conèixer les diferents maneres de veure i viure Montserrat.
El Gmà. Xavier Caballé és una de les persones que ofereix el seu testimoni vivencial sobre Montserrat. Foto: Agustí Codinach
“Què fa de Montserrat un lloc tan especial per a tanta gent diferent? La Moreneta, la comunitat monàstica, la fe i l’espiritualitat, l’Escolania, l’entorn natural, l’esport, la cultura, els vincles amb la identitat catalana, les tradicions…? Cadascú té els seus motius per mantenir amb Montserrat una relació personal i, sovint, intensa”, reflexionaven els comissaris durant la presentació de la mostra als mitjans de comunicació el dilluns 16 de setembre.
“Planteja —afegien— una mirada contemporània sobre Montserrat, que permeti comprendre’l des de la gent i per a la gent, i que també permeti, a través seu, explicar al món el país on Montserrat es troba i que el té com a punt de referència.”
Montserrat, 1.000 anys ofereix una visió pel Montserrat portes endins, una perspectiva del Montserrat de tothom, lloc de pas i d’acollida, i ho fa donant veu a múltiples persones, reconegudes o anònimes, amb tècniques museístiques clàssiques però també amb eines immersives interactives, nombroses peces audiovisuals i recursos escenogràfics de tecnologia digital.
