“Donem aquest premi perquè volem que es continuï parlant de la Doctrina Social de l’Església, i en especial sobre els drets dels pobles, les comunitats i les nacions”, ha argumentat Pedro Júdez, president de la Fundació Dr. Albert Bonet, en explicar l’objectiu del Premi Antoni M. Oriol. Un guardó que acaben d’instituir com un homenatge a mossèn Antoni M. Oriol Tataret, considerat un dels principals experts a Catalunya en matèria de Doctrina Social de l’Església (DSE) i autor del llibre de referència Nació i magisteri pontifici (Proa, 2007).
PEDRO JÚDEZ
“Donem aquest premi perquè volem que es continuï parlant de la Doctrina Social de l’Església, i en especial sobre els drets dels pobles, les comunitats i les nacions”
El guardó, que tot just fa les primeres passes, serà lliurat per primera vegada el proper mes de novembre, a l’entorn de l’aniversari del naixement de mossèn Antoni M. Oriol, el 7 de novembre. Tindrà vocació anual i vol reconèixer, dins del territori de Catalunya i dels anomenats Països Catalans, una obra recent d’anàlisi o reflexió rellevant sobre la DSE, o bé entitats que ajudin en la seva difusió o l’activitat de les quals estigui orientada pels seus principis.
I encara que si bé almenys al començament no comptarà amb remuneració econòmica, s’ha creat un guardó amb un fort simbolisme: una esfera de fusta de faig amb els continents en relleu i un cercle d’acer on hi ha inscrites les inicials de tots els documents pontificis de contingut social, a més de les inicials d’Arrels cristianes de Catalunya, un text clau per a l’Església catalana i en la redacció del qual Oriol Tataret va tenir part activa, com també la va tenir en el Concili Provincial Tarraconense.
La biblista Concepció Huerta, secretària de la Fundació Dr. Albert Bonet i deixebla de Mossèn Oriol, ha estat l’encarregada de recordar les principals aportacions d’aquest mossèn de la diòcesi de Vic, gran coneixedor de la Sagrada Escriptura —“Podia recitar en grec o en llatí qualsevol text del Nou Testament”— i professor durant més de vint anys de la Facultat de Teologia de Catalunya, on va instituir el Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església, actual Càtedra de Pensament i Acció Social de l’Església, dirigida per mossèn Joan Costa.
En el moment de la seva mort (el 23 d’abril del 2014), Mossèn Oriol era secretari del Patronat de la Fundació Dr. Albert Bonet i consiliari dels Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació de la Federació de Cristians de Catalunya. Com a prevere, servia durant la setmana la parròquia de Sant Eugeni Papa de Barcelona.
Concepció Huerta ha recordat l’emoció de la troballa de mossèn Oriol Tataret i de Mn. Joan Costa d’una reflexió de Pius XI del 1938: “Guardeu-vos, sí, també de les altres coses perilloses, però guardeu-vos sobretot de l’exagerat nacionalisme, perquè hi ha nacionalisme i nacionalisme. És com dir que hi ha humanitat i humanitat, personalitat i personalitat. Hi ha nacions i hi ha també el nacionalisme, i les nacions les ha fetes Déu. Per tant, hi ha un lloc per a un just, moderat, temperat nacionalisme, associat a totes les virtuts.”
