Setembre arriba amb la tornada de milions de nens, nenes i adolescents a les aules d’arreu del món. No obstant això, com alerta l’ONG Entrecultures, el retorn a les escoles no és igual per a tothom: l’alumnat i el professorat de les zones rurals s’enfronten un any més a diverses dificultats addicionals per evitar patir una exclusió educativa irreparable.
Davant d’aquesta situació, en aquesta tornada a l’escola, l’ONG Entrecultures se centra en aquesta infància i joventut, així com en el paper crucial que fan les escoles rurals com a eines de cohesió comunitària. Per això, a través de la campanya “La Cadira Vermella”, i sota el lema “Posem l’educació al mapa”, ha presentat l’informe Educació rural, entre l’oblit i la reivindicació, que ofereix una panoràmica mundial de l’educació al medi rural, amb un enfocament especial en el continent llatinoamericà.
“La immensa majoria dels nens i nenes que estan fora de l’escola viuen en àrees rurals”, amb aquestes paraules Mireia Serra, tècnica de la Delegació d’Entrecultures Catalunya, ha començat l’acte de presentació de l’últim informe de l’ONG. Acompanyada per dos pedagogs de Perú i la delegada d’Entrecultures, Elisabet Besó, ha emfatitzat que la publicació mostra, a través d’una rigorosa recopilació del treball en terreny, com “l’educació és un mecanisme de resistència de la vida comunitària rural, assenyalant els dos reptes clau als quals s’enfronta: la seva expansió i l’augment de qualitat”.
Mireia Serra ha cridat l’atenció sobre com el treball infantil és un dels factors que més afecta l’escolarització de la infància rural, mostrant una dada reveladora: 98 milions de nens i nenes treballen forçosament arreu del món en el sector agrícola, és a dir, en la ruralitat. A aquest obstacle, segons l’ONG, també cal afegir-ne d’altres propis del medi, com la manca d’infraestructura i l’existència de recursos educatius limitats que afecten les condicions de les escoles i el professorat.
Juntament amb la tècnica de la delegació d’Entrecultures i el moderador de l’esdeveniment, el periodista Cesc Torras, els dos experts procedents del Perú, Livia Condorcahua i Tadeo Mazas, coordinadors pedagògics dels projectes d’Educació Rural de Fe i Alegria a Andahuaylillas i Malingas, respectivament, han aprofundit en com la industrialització i la concentració urbana exclouen de les aules milions de nens, nenes i adolescents d’aquestes zones del planeta. Una situació que es va agreujar durant la pandèmia, reconeix Tadeo, en “exacerbar-se les mancances educatives, especialment en temes de connectivitat i recursos tecnològics”.
A més, Livia i Tadeo han assenyalat la formació del professorat com un dels grans reptes que té Perú en matèria d’educació rural. Concretament, els pedagogs han denunciat que la formació inicial que reben està principalment enfocada a l’ensenyament en contextos urbans, la qual cosa dificulta la feina docent en les comunitats rurals durant els seus primers anys. Encara així, afirma Livia, “el professorat de zona rural val un imperi perquè s’esforça, minva i té ganes de seguir formant-se, a la vegada que és creatiu a l’hora d’utilitzar els recursos limitats amb què compta”.
Per acabar la taula rodona, Mireia Serra ha tornat a prendre la paraula per presentar les principals conclusions de l’informe. Entre elles, destaca el fet que “la ruralitat no respon a un concepte homogeni, encara que sí que va de bracet amb situacions de major discriminació, violència i vulneració de drets”. A més, ha enumerat una sèrie de recomanacions a la comunitat internacional i als estats entre les quals hi ha “la necessitat urgent de realitzar un canvi profund en les polítiques públiques per afrontar els desafiaments crítics als quals s’enfronta l’educació rural”.